Canvis

En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es presentà com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, obtenint dos escans en Castelló, un en Valéncia capital, tres en Valéncia provincia, i tres en Alacant; entre ells Lucía i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'[[Ajuntament de Valéncia]].

En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es presentà com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, obtenint dos escans en Castelló, un en Valéncia capital, tres en Valéncia provincia, i tres en Alacant; entre ells Lucía i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'[[Ajuntament de Valéncia]].

Després de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'11 de juliol del 1936 la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells van ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]. Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en Luis Lucía, que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon després empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Després del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc després fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que després la seua pena fon commutada.

Després de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'11 de juliol del 1936 la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells van ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]. Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en Luis Lucía, que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Després del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada.

==Referencies==

==Referencies==