Canvis

La '''guerra dels cent anys''' representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada Baixa Edat mija.

La '''guerra dels cent anys''' representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada Baixa Edat mija.

Com qualsevol conflicte les causes son variades i a vegades confuses pero en este cas te dos protagonistes clau per a entendre la situació de tensió que se fon creant entre les dos potencies europees: per un costat el rei [[Felip IV]] en [[França]] i per atre [[Eduart I]] en [[Anglaterra]]. Abdos intentaren incrementar el seu domini real i especialment realisar maniobres diplomatiques i despres intervencions armades en espais pròxims (els [[Països Baixos]] en el cas dels francesos, [[Gales]] i [[Escocia]] en els britanics).

Com qualsevol conflicte les causes son variades i a vegades confuses pero en este cas te dos protagonistes clau per a entendre la situació de tensió que se fon creant entre les dos potencies europees: per un costat el rei [[Felip IV]] en [[França]] i per atre [[Eduart I]] en [[Anglaterra]]. Abdos intentaren incrementar el seu domini real i especialment realisar maniobres diplomatiques i despuix intervencions armades en espais pròxims (els [[Països Baixos]] en el cas dels francesos, [[Gales]] i [[Escocia]] en els britanics).

== Causes ==

== Causes ==

Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en 1290, tingue una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en 1297. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir les seues drets com sobira pels feus de [[Normandi­a]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingue com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i el germa del monarca frances en la cridada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats.

Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en 1290, tingue una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en 1297. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir les seues drets com sobira pels feus de [[Normandi­a]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingue com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i el germa del monarca frances en la cridada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats.

Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despres de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despres se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germà de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada a el seu marit i acabà en el rei angles vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys.

Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germà de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada a el seu marit i acabà en el rei angles vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys.

En este panorama de tensió i el benefici que podia supondre per als ingresos de la noblea el començament d'un conflicte, en 1337 donara començament la denominada '''Guerra dels Cent Anys'''.

En este panorama de tensió i el benefici que podia supondre per als ingresos de la noblea el començament d'un conflicte, en 1337 donara començament la denominada '''Guerra dels Cent Anys'''.

Entre els anys 1399 i 1422 se produix un nou periodo de batalles, en lo que supone atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en 1415 [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran quantitat de nobles. Ademes hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germa del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmara en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei frances.

Entre els anys 1399 i 1422 se produix un nou periodo de batalles, en lo que supone atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en 1415 [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran quantitat de nobles. Ademes hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germa del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmara en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei frances.

En 1422 [[Enric VI]] controla abdos països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estara dirigit per [[Carles VII]], figura que se vera totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la presió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Pari­s]] en 1436, [[Normandi­a]] en 1449, Bayona i Burdeos en 1451, i tot el paï­s dos anys despres, excepte [[Calais]]. La guerra havi­a terminat.

En 1422 [[Enric VI]] controla abdos països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estara dirigit per [[Carles VII]], figura que se vera totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la presió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Pari­s]] en 1436, [[Normandi­a]] en 1449, Bayona i Burdeos en 1451, i tot el paï­s dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havi­a terminat.

A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleri­a i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra son menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendià, lo que provocà el descens de preus. En el terreny poli­tic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarqui­a.

A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleri­a i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra son menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendià, lo que provocà el descens de preus. En el terreny poli­tic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarqui­a.