2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 172:
Llínea 172: + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Progresivament se'n anà imposant la revolta per a la cubrició interior de la cella. També hagueren temples circulars, generalment dedicats a [[Vesta]]. En etapes tardies se varen construir temples d'estructura més complicà, com temples dobles, de planta poligonal, etc.
Progresivament se'n anà imposant la revolta per a la cubrició interior de la cella. També hagueren temples circulars, generalment dedicats a [[Vesta]]. En etapes tardies se varen construir temples d'estructura més complicà, com temples dobles, de planta poligonal, etc.
== Religió ==
La religió dels romans era [[Politeisme|politeista]] (adoraven a un gran número de deus). Els més venerats eren [[Júpiter]], [[Minerva]] i [[Juno]]. En honor ad ells es varen construir temples i se oferiren sacrificis d'animals. El emperador era adorat com un dei i en tot el Imperi se practicava el cult imperial.
També veneraven, en casa, als deus protectors del hogar i de la família; en cada casa hi havia un altar dedicat a eixos deus. Ademés, els romans eren molt superstiriciosos, i, ans de pendre una decisió consultaven la voluntat dels deus, expresà per mig dels oràculs.
=== Festes Religioses ===
El calendari religiós romà reflectia la hospitalitat de Roma front als cults i divinitats dels territoris conquistats. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Alguens de les més antigues sobrevixqueren hada el final del imperi pagà, preservant la memòria de la fertilitat i els ritos propiciatoris d'un primitiu poble agrícola. A pesar d'això, se varen introduir noves festes que senyalaren l'asmilació dels nous deus. Arribaren a incorporar-se'n tantes festse que els dies festius eren més numerosos que els laborals. Les mé simportants eren les [[festes lupercals]], [[festes saturnals|saturnals]], [[equíria]] i dels [[jocs seculars]].
Temps després, terminaes les persecucions contra els cristians, el cristianisme es va convertir en lar eligió ofical del imperi, en el emperador Constantí que tolerà les dos religions, ya que segón la llegenda, ans de una gran batalla va vore una creu en el cel, baix la qual una inscripció dia <<baix este simbol venceràs>>. Al dia següent grabà en els escuts de tots els seus soldats la creu i obtingué una gran victòria, si be soles se batejà uns dies ans de sa mort. Alguenes festivitats cristianes que se celebren actualment se basen en les festivitats que ya se celebraven en temps romans, soles que cristialinsaes per a fer-les compatibles en la nova religió. Inclús, en paisos de cultura cristiana, se mantenen algunes completament paganes com el [[Carnaval|carnaval]].
== Extensió del Imperi Romà ==
[[Image:extensioimperiroma|thumb|right|Extensió del Imperi Romà.]]
En esta image se mostra la enorm extensió que va atènyer el Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors asentà a bores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorm potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort de [[Àfrica]] i part d'[['Asia]]. El Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Asunts com la organisació política, el idoma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per soles nomenar alguns, son herència de Roma per al món actual.