Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Text reemplaça - 'així' a 'aixina'
Llínea 645: Llínea 645:  
1491. Valencia Per prechs del reverent mestre Pere Calaforra..., he yo traduït de latí en valenciana prosa lo libre de mestre Johan Gerson... Peres, Miquel, dedicatoria (a sor Isabel de Villena) del Libre del menyspreu del mon. En la rubrica general del Libre primer figura, en canvi, que el tractat fon splanat de latí en valenciana lengua.
 
1491. Valencia Per prechs del reverent mestre Pere Calaforra..., he yo traduït de latí en valenciana prosa lo libre de mestre Johan Gerson... Peres, Miquel, dedicatoria (a sor Isabel de Villena) del Libre del menyspreu del mon. En la rubrica general del Libre primer figura, en canvi, que el tractat fon splanat de latí en valenciana lengua.
   −
1507. Barcelona El 1491, el prologuiste de l’Art de ben morir... afirmava: “deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill”; però en l’edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix així: “... he desliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54
+
1507. Barcelona El 1491, el prologuiste de l’Art de ben morir... afirmava: “deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill”; però en l’edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix aixina: “... he desliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54
    
1493. Barcelona Traduit de llengua castellana: en estil de valenciana prosa... Vallmanya, Bernardi: “Lo carcer d’amor”, dedicatoria; Barcelona, 1493.
 
1493. Barcelona Traduit de llengua castellana: en estil de valenciana prosa... Vallmanya, Bernardi: “Lo carcer d’amor”, dedicatoria; Barcelona, 1493.
Llínea 791: Llínea 791:  
La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat)
 
La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat)
   −
La llengua valenciana era la mateixa catalana en los sigles XIII i XIV, com la catalana era la mateixa provensal en els sigles X i XI; pero aixina com la catalana se desprengué del seu tronc en el XII formant una nova individualitat filológica, filla si, pero diferent de la provensal, així també el valencià va fer lo mateix en el XV, y es desde entonces una llengua, filla, germana o lo que se vullga, del catalá y del mallorquí, pero diferent de elles. Si pues estém en el mateix cas, mos conformarém nosatros en admitir com á norma del valencià les gramátiques y diccionaris catalans, cuant els catalans se conformen en admitir els provensals pera la seua llengua. (Josep Nebot i Pérez)
+
La llengua valenciana era la mateixa catalana en los sigles XIII i XIV, com la catalana era la mateixa provensal en els sigles X i XI; pero aixina com la catalana se desprengué del seu tronc en el XII formant una nova individualitat filológica, filla si, pero diferent de la provensal, aixina també el valencià va fer lo mateix en el XV, y es desde entonces una llengua, filla, germana o lo que se vullga, del catalá y del mallorquí, pero diferent de elles. Si pues estém en el mateix cas, mos conformarém nosatros en admitir com á norma del valencià les gramátiques y diccionaris catalans, cuant els catalans se conformen en admitir els provensals pera la seua llengua. (Josep Nebot i Pérez)
    
...Y aunque de nuestro cerro consagrado (llamanlos Puig en lengua valenciana, sucesora de la lemosina)... (Tirso de Molina)
 
...Y aunque de nuestro cerro consagrado (llamanlos Puig en lengua valenciana, sucesora de la lemosina)... (Tirso de Molina)
112 396

edicions

Menú de navegació