Diferència entre les revisions de "Usuari:Josesanahuja"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «== '''Discs Durs''' == Uns dels més importants i també uns dels components més interessants dins de l'ordenador. Com components i tecnologia, ne té una lla...»)
 
(Pàgina blanquejada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
== '''Discs Durs''' ==
 
  
Uns dels més importants i també uns dels components més interessants dins de l'ordenador. Com components i tecnologia, ne té una llarga i interessant història que se remonta a la década de 1950 i té un futur per davant que costa vore el seu final besllumenar. Tal volta una de les raons que nos pareixen tan fascinant és com els ingeniers de les últimes décades els han fet millorar en tots els aspectes: fiabilitat, capacitat, velocitat, consum d'energia, etc...
 
 
Una de les característiques de l'evolució dels discs durs és per la seua capacitat. Costa creure per als que recentment tocaren la superfície freda d'un disc dur quan estos aplegaren a l'ordenador de la llar de forma massiva en discs de 1[[Gb]], que abans d'eixa massivitat els discs durs per a l'ordenador personal vingueren en 5 [[MB]] de capacitat total. Un disc dur en el que cabria a soles un [[MP3]]. Atres temps, atres necessitats, atre estat de desenroll de la tecnologia i una informàtica incipient i quasi cavernícola en relació a lo que podem vore ara en l'any 2015, ya 20 anys més tart de la massivitat comercial i a més de 60 de la primera aparició d'un disc dur.
 
 
 
==== L'inspiració: La [[targeta perforada]] ====
 
Alguns podem dir que el primer disc dur és el cervell humà, les parets de les cavernes del pleistoceno, les cultures en escritura, el yayo que contava històries, etc. Pero en lo que a la informàtica es referix, els primers discs durs podrien ser les [[targetes perforades]], on se recopilava informació digital per als programes dels ordenadors. S'utilisaren àmpliament en tota la primera mitat del sigle XX màquines de perforar per a guardar informació i resguardar-la. Durant l'Holocaust, la por nazi les usava per a tindre un sistema de contabilisació del seus presoners, municions i atres senyes. Manco tètric, el '''IBM 305''' donava lloc per a que estes [[targetes perforades]] s'utilisaren, pero al poc de temps s'escomençaren a utilisar els disc durs en l'any 1956.
 
 
==== IBM 350 – Primera unitat d'almagasenament basada en discs ====
 
Component característic de la [[IBM RAMAC 305]] (Sistema de Contabilitat en Memòria d'Accés Aleatori, el primer ordenador de venda lliure que usava un disc dur de cap mòvil ([[Disc magnètic]]). Este component fon presentat en setembre de 1956 i el seu sistema constava de 40-50 plats en doble llectura/escritura del cap d'un sol braç que se movia dalt i baix de la pila de discs durs magnètics. Eixos 50 discs podien almagasenar una cantitat d'informació jagantesca (per a l'época) de 5 millons de caràcters, que aproximadament podrien ser 5[[MB]], encara que en eixos moments un caràcter era de 7 [[bytes]] i hui lo són de 8, per lo que estaríem parlant de 4.2[[MB]] aproximadament. La taxa de transferència era de 8.800 [[bytes]] per segon i cada disc tenia una mida de 61[[cm]] de [[diàmetro]]. Dos refrigeradors cuidaven esta maquinaria de lux, que costava 10.000 dólars per [[megabyte]].
 
 
Mentrimentres, en 1961, [[IBM]] inventà cabeçals de discs durs que permaneixen suspesos sobre un matalaf d'aire. Per atre costat, la [[Byrant Computer 4240]] ve en un sol disc dur de 90MB. Baixa la cantitat de discs a 24 pero aumenta el tamany de cadascú a 99,1 de [[diàmetro]].
 
 
En 1962 [[IBM]] presenta los [[1301 Advanced Disk File]], que tenien 25 discs de 60cm de diàmetro, una capacitat de 28[[MB]]. Més tart, en 1963 aplegarien los 1311, de sis plats de 28cm de diàmetro en una capacitat de 2,69[[MB]]. Estos models de discs podien ser remoguts i canviats per atres per primera volta en l'història. El 1311 despuix seguiria utilisant-se fins mijans dels 70.
 
 
Les coses se feyen cada volta més chicotetes i més poderoses, en 1965 es el llançament del [[2310 Ramkit]], en un disc únic de 28cm i una capacitat d'1[[MB]], sent este el primer disc en una [[bobina de veu]]. En 1970, seria el naiximent de [[Western Digital]].
 
 
 
==== IBM 3340 Winchester: Pare del disc dur modern ====
 
Mentimetres [[IBM]] no afluixava ni davant de la competència férrea que naixia en la seua pròpia terra. En 1973, [[IBM]] introduí el model 3340, que és considerat com el pare del disc dur modern. Esta unitat tenia dos eixos independents, u permanent i atre desmontable, cadascú en una capacitat de 30[[MB]]. Per eixa raó s'ha referit ad ell com “30-30”. Este nom, motivà que rebera el malnom d'unitat de disc “[[Winchester]]”, més tart de que el famós [[rifle Winchester]] “30-30”. Utilisant un sagell intern i millorant enormement la tecnologia nomenada com “coixinet d'aire”, el disc “[[Winchester]]” reduiria considerablement l'altura de vol del disc (es a dir, la separació entre uns i atres), deixant-los a soles 17 micropolzades per damunt de la superfície de l'anterior o següent. Els discs durs moderns de hui encara utilisen molts dels conceptes introduïts per primera volta en esta unitat, i per eixa raó a voltes se seguix nomenant unitats “[[Winchester]]”.
 
 
==== L'aplegada dels 5,25” (polzades) i dels 3,5” (polzades) ====
 
Primeres semanes d'una nova década i voríem nàixer a la primera unitat de disc dur dissenyada en el format de 5,25 polzades. Era 1980, i Seagate tragïa el [[ST-506]]. Este contava en quatre cabeçals i una capacitat de 5MB. Ací se generà un chicotet  conflicte, perque [[IBM]] deixà passar este primer model i fon pel segon de [[Seagate]], el [[ST-412]], que tenia 10[[MB]], per a que fora incorporat a la [[IBM PC/XT]]. Una posterior ampliació de la [[ST-412]] utilisava [[RLL]] per a aumentar en un 50% la capacitat i la velocitat de bits.
 
 
En 1983 aplegaria el primer disc dur de 3,5[[MB]], de la mà de [[Rodime]]. Tenia dos plats i almagasenava fins 10[[MB]]. El canvi en tamany era generós. A lo llarc dels 80 tindríem alguns llançaments i millores tecnològiques considerables, apareixent el [[IBM 3380]] com el primer disc dur / refrigerador que podia almagasenar fins 1[[GB]] de senyes. En 1981 [[Western Digital]] deya que no aplegava a l'industria sense idees i desenrollava el primer disc dur de chip simple “Winchester”. També apareixien els primers discs de 2,5 polzades en 1988 de la mà de [[PrairieTek]], que instala l'estàndart per a l'informàtica portàtil.
 
 
==== Més capacitat, menor tamany: El naiximent del disc dur modern ====
 
Els 90 no a soles és l'época dorada dels [[sitcoms]] i de les [[boybands]] de [[pop]], també fon l'era  a on els discs durs se feren massius i tots començarem a poder canviar aquells que venien en els ordenadors de fàbrica. En 1991 [[IBM]] presentà el [[0663 Corsair]], de cabeçals de película magneto-resistiva ([[MR]]). Format de 3,5 i almagasenava fins 1[[Gb]]. Pero és en 1992 a on se farà història en l'evolució moderna, puix [[Seagate]] presenta el Barracuda de 2,1[[Gb]] que corria a 7200 [[rpm]], trencant la frontera de les 5400 [[rpm]]. En 1996, [[IBM]] anuncia la major densitat d'almagasenament  de 1 mil millons de bit per polzada quadrada. I per a tancar la década, Seagate llança al mercat la família de discs durs Cheetah, que conseguiran velocitats de volta de fins 10000 [[rpm]].
 
 
==== Els microdrives i més capacitat en manco plats ====
 
Estimulats per una major innovació en els dispositius portàtils de tots els tipos i seguint en alguns experiments conseguits durant els 90 per [[HP]] e [[Integral Peripherals]] en discs de 1,3 i 1,8 polzades respectivament, els [[iPod]] del 2001 apareixen en 5[[GB]] de capacitat dins d'un disc de 1,8 polzades. A mijans del 2000 els discs durs moderns ya havien chafat la barrera de les 15000 [[rpm]], provat el sistema de [[HAMR]] (gravar magnèticament usant assistència de làser tèrmic).
 
 
El [[SATA]] ya tenia 2 anys d'edat quan Toshiba trenca recorts i llança un disc dur de 0,85 polzades que pot almagasenar 2[[GB]]. Més tart farà atra versió més àmplia de 40[[GB]] sobre 1,8 polzades. En el 2006, el [[iPod]] s'equipa en u de 16[[GB]] fabricat per [[Hitachi]], que per a eixa época ya tenia en el mercat el seu disc dur de 500[[GB]]. Des d'ahí en avant el tamany i la capacitat han anat en correlatiu desenroll fins aplegar a tot lo que coneixem hui en dia, en discs durs interns i externs de 1[[TB]], 2[[TB]] i més, els pioners foren [[Hitachi]], [[Seagate]], [[Western Digital]].
 
 
L'últim canvi modern ha segut l'entrada al mercat de discs durs sòlits, que són aquells que usen memòries [[SD]]  o memòries [[NAND Flash]] i que no porten motor, per lo és més difícil que es trenquen, son més llaugers, més eficients i ultra ràpits.
 
 
Hui per hui en 2015 la tecnologia [[SD]] és encara molt cara per a fer grans discs de gran capacitat pero ya existixen en capacitat de 1[[TB]] a preus prohibitius.
 
 
Lo pròxim que nos depara el futur són els disc de grafeno, material de nanotecnologia de carbono, que esperem que en pocs anys canvie la forma de vore el discs, les pantalles, els mòvils, etc..
 
 
 
http://www.neoteo.com/la-evolucion-del-disco-duro-6/
 
 
 
[[Categoria:Informàtica]]
 
[[Categoria:Hardware]]
 

Última revisió del 10:46 10 jun 2015