Diferència entre les revisions de "Palau de Ripalda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
El '''Palau Ripalda''' o '''Castell Ripalda''' era un edifici d'estil [[Arquitectura eclèctica|eclèctic]] dissenyat l'any [[1889]] per l'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau Miramón]] ([[1849]] - [[1906]]), en la ciutat de [[Valéncia]], exactament en el [[Pla del Real]], al principi de l'[[Albereda]] i actualment ocupat per l'edifici La Pagoda.
+
El '''Palau Ripalda''' o '''Castell Ripalda''' era un edifici d'estil [[Arquitectura eclèctica|eclèctic]] dissenyat en l'any [[1889]] per l'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau Miramón]] ([[1849]] - [[1906]]), en la ciutat de [[Valéncia]], exactament en el [[Pla del Real]], al principi de l'[[Albereda]] i actualment ocupat per l'edifici La Pagoda.
  
 
== Història ==
 
== Història ==

Revisió de 11:39 12 jun 2015

El Palau Ripalda o Castell Ripalda era un edifici d'estil eclèctic dissenyat en l'any 1889 per l'arquitecte Joaquim Maria Arnau Miramón (1849 - 1906), en la ciutat de Valéncia, exactament en el Pla del Real, al principi de l'Albereda i actualment ocupat per l'edifici La Pagoda.

Història

L'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón, a partir de 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any 1936 en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en 1971.[1] Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com La Pagoda, junt als Jardins de Monfort.

Descripció

El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un chateaux francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys 1889 i 1891. Destacava l'alta torre circular rematada en una cuculla cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, cornises i baranes. L'aspecte de l'edifici era medieval, en merlets i arcs ogivals, que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un jardí, al seu torn delimitat en una tanca.

Galeria fotogràfica

Referències

  1. ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999

Bibliografia

  • BENITO GOERLICH, D., La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925, Ajuntament de Valéncia, 1992.
  • ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2

Enllaços externs