Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
51 bytes eliminats ,  11:40 31 març 2009
sense resum d'edició
Llínea 95: Llínea 95:     
==== Colònia de Guinea Espanyola ====
 
==== Colònia de Guinea Espanyola ====
[[Image:Reymalabo1930.PNG|thumb|El rei Malabo de Bioko en 1930]]
+
[[Image:Reymalabo1930.png|thumb|El rei Malabo de Bioko en 1930]]
    
Abdós territoris (insular i continental) foren units en 1926 com la colònia de [[Guinea Espanyola]]. Per ad esta época acaben de dissoldre's les estructures prèvies tradicionals dels regnes tribals, consolidant-se l'administració de tall europeu importat pels espanyols.
 
Abdós territoris (insular i continental) foren units en 1926 com la colònia de [[Guinea Espanyola]]. Per ad esta época acaben de dissoldre's les estructures prèvies tradicionals dels regnes tribals, consolidant-se l'administració de tall europeu importat pels espanyols.
Llínea 111: Llínea 111:  
==== Comunitat Autònoma de Guinea Equatorial ====
 
==== Comunitat Autònoma de Guinea Equatorial ====
   −
[[Image:limbe view with Bioko.jpg|thumb|320 px|Bioko dónes de la costa camerunesa]]
+
[[Image:800px-Limbe view with Bioko.jpg|thumb|320 px|Bioko dónes de la costa camerunesa]]
    
El 15 de decembre de 1963, El Govern espanyol va sometre a referèndum entre la població d'estes dos províncies, un proyecte de Basses sobre Autonomia, que fon aprovat per acaparadora majoria. En conseqüència, estos territoris van ser dotats d'autonomia adoptant oficialment el nom de Guinea Equatorial, en òrguens comuns a tot el territori (Assamblea General, Consell de Govern i comissari General) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general nomenat pel govern espanyol tenia amplis poders, l'Assamblea General de Guinea Equatorial tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions.
 
El 15 de decembre de 1963, El Govern espanyol va sometre a referèndum entre la població d'estes dos províncies, un proyecte de Basses sobre Autonomia, que fon aprovat per acaparadora majoria. En conseqüència, estos territoris van ser dotats d'autonomia adoptant oficialment el nom de Guinea Equatorial, en òrguens comuns a tot el territori (Assamblea General, Consell de Govern i comissari General) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general nomenat pel govern espanyol tenia amplis poders, l'Assamblea General de Guinea Equatorial tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions.
Llínea 126: Llínea 126:  
En setembre de [[1968]], Francisco Macías Nguema fon triat primer president de Guinea Equatorial en el soport de moviments nacionalistes com l'IPGE ([[Idea Popular de la Guinea Ecuatorial]]), part del MONALIGE ([[Movimento Nacionalista de liberación de Guinea Ecuatorial]]) i el MUNGE ([[Movimento de Unión Nacional de Guinea Ecuatorial]]). L'independència es va proclamar el [[12 d'octubre]] de [[1968]]. El país  adoptà el nom de República de Guinea Equatorial. Fon admesa en l'ONU com a membre 126 de l'Organisació.
 
En setembre de [[1968]], Francisco Macías Nguema fon triat primer president de Guinea Equatorial en el soport de moviments nacionalistes com l'IPGE ([[Idea Popular de la Guinea Ecuatorial]]), part del MONALIGE ([[Movimento Nacionalista de liberación de Guinea Ecuatorial]]) i el MUNGE ([[Movimento de Unión Nacional de Guinea Ecuatorial]]). L'independència es va proclamar el [[12 d'octubre]] de [[1968]]. El país  adoptà el nom de República de Guinea Equatorial. Fon admesa en l'ONU com a membre 126 de l'Organisació.
   −
[[Image:AOF001.JPG|thumb|200px|Monedes d'un franc d'Àfrica Occidental Francesa de 1944 i 1948.]]
+
[[Image:200px-AOF001.jpg|thumb|200px|Monedes d'un franc d'Àfrica Occidental Francesa de 1944 i 1948.]]
    
En giner de [[1969]], el líder de l'oposició a Macías, [[Bonifacio Ondó Edu]], que estava somés a arrest domiciliari, fon assessinat. Aumentà l'inestabilitat en el país.
 
En giner de [[1969]], el líder de l'oposició a Macías, [[Bonifacio Ondó Edu]], que estava somés a arrest domiciliari, fon assessinat. Aumentà l'inestabilitat en el país.
Llínea 166: Llínea 166:  
En 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca{{cita requerida}} (present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995.
 
En 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca{{cita requerida}} (present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995.
   −
[[Image:Equatorialguineamap.png|thumb|Mapa de Guinea Equatorial]]
+
[[Image:800px-Mbini.png|thumb|Mapa de Mbini.]]
[[Image:Mbini.PNG|thumb|Mapa de Mbini.]]
+
[[Image:800px-Annob.png|thumb|Mapa d'Annobón i Bioko.]]
[[Image:Annobón Bioko.PNG|thumb|Mapa d'Annobón i Bioko.]]
      
== Geografia ==
 
== Geografia ==
804

edicions

Menú de navegació