Diferència entre les revisions de "Llengües uru-chipaya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Jose2 pàgina traslladada Llengues uru-chipaya a Llengües uru-chipaya: Correcció gramatical)
m
Llínea 1: Llínea 1:
''Uru-Chipaya''' és una [[família de llengües]] [[llengües indígenes d'Amèrica|indígenes]] de [[Bolívia]] composta de dos idiomes molt relacionats. Algun autor va propondre una relació en el [[quingnam]] del nort del [[Perú]]. No tenen cap llengua viva en relació comprovada, encara que s'ha intentat trobar conexions en les [[llengües arahuaques]] i les [[llengües mayenses]].  
+
'''Uru-Chipaya''' és una [[família de llengües]] [[llengües indígenes d'Amèrica|indígenes]] de [[Bolívia]] composta de dos idiomes molt relacionats. Algun autor va propondre una relació en el [[quingnam]] del nort del [[Perú]]. No tenen cap llengua viva en relació comprovada, encara que s'ha intentat trobar conexions en les [[llengües arahuaques]] i les [[llengües mayenses]].  
  
 
El [[Idioma chipaya|chipaya]] té prop de mil parlants i observa un us vigorós en la seua comunitat nativa, mentres que per a l'any [[2000]] només quedaven dos parlants del [[idioma uru|uru]], per lo que està pròxim a convertir-se en una [[llengua morta]].
 
El [[Idioma chipaya|chipaya]] té prop de mil parlants i observa un us vigorós en la seua comunitat nativa, mentres que per a l'any [[2000]] només quedaven dos parlants del [[idioma uru|uru]], per lo que està pròxim a convertir-se en una [[llengua morta]].

Revisió de 11:37 14 set 2015

Uru-Chipaya és una família de llengües indígenes de Bolívia composta de dos idiomes molt relacionats. Algun autor va propondre una relació en el quingnam del nort del Perú. No tenen cap llengua viva en relació comprovada, encara que s'ha intentat trobar conexions en les llengües arahuaques i les llengües mayenses.

El chipaya té prop de mil parlants i observa un us vigorós en la seua comunitat nativa, mentres que per a l'any 2000 només quedaven dos parlants del uru, per lo que està pròxim a convertir-se en una llengua morta.

Referències

  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dalles, Tex.: SIL International. Online versió: http://www.ethnologue.com/.