Canvis

'''''Imperium''''' és un terme [[llatí]] (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[poder públic]]. En el seu orige [[etruscs|etrusc]] es tractava de la facultat i el dret reconegut a una persona ([[dictadura|dictador]]) o a un conjunt d'elles, per eixercir en autoritat el poder militar. I aixina fon en els seus inicis en l'[[Antiga Roma]]. D'acort en la tradició, foren els deus els que, en la fundació de [[Roma]], concediren l'''imperium'' als reis.  

'''''Imperium''''' és un terme [[llatí]] (''imperĭum'') que es traduïx com a "domini" i el significat modern del qual és [[poder públic]]. En el seu orige [[etruscs|etrusc]] es tractava de la facultat i el dret reconegut a una persona ([[dictadura|dictador]]) o a un conjunt d'elles, per eixercir en autoritat el poder militar. I aixina fon en els seus inicis en l'[[Antiga Roma]]. D'acort en la tradició, foren els deus els que, en la fundació de [[Roma]], concediren l'''imperium'' als reis.  

S'atribuïa als [[cònsul romà|cònsuls]] i als [[pretor]]s, be com a ''imperium domini'', be com a ''imperium militae''. El primer tenia més un caràcter de poder civil i s'eixercia dins la ciutat; el segon era més difús, en alguns casos en poders que arribaven a l'autoritat civil i militar, pero quedava relegat o havia d'eixercir-se fora de Roma.

S'atribuïa als [[cònsul romà|cònsuls]] i als [[pretor]]s, be com a ''imperium domini'', be com a ''imperium militae''. El primer tenia més un caràcter de poder civil i s'eixercia dins la ciutat; el segon era més difús, en alguns casos en poders que arribaven a l'autoritat civil i militar, pero quedava relegat o havia d'eixercir-se fora de [[Imperi Romà|Roma]].

Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.

Cap a les darreries de la república, la diferenciació entre els dos tipo d{{'}}''imperium'' s'havia diluït i la seua diferenciació s'establí en funció del càrrec que ocupava qui l'ostentava. Aixina sorgix l'''imperium consular'' i el ''proconsular''. A l'arribada de l'[[Imperi Romà|Imperi]], es mantenien abdós tipos si be [[August]] i els seus successors eixercien de fet abdós en atribuir-se el denominat més avant ''imperium maius''.

Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. En sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu|eixecutiu]] i el [[poder judicial|judicial]].

Després de la caiguda de l'Imperi i la creació dels diferents regnes en [[Europa]], l'''imperium'' recau sobre el rei o príncep segons els casos. L'aparició del [[feudalisme]] obligà posteriorment el fet que la monarquia delegara en els senyors bona part de les facultats atribuïdes al seu ''imperium'' dins dels [[feu]]s que es constituïen. Al sorgir del model de les Corts, com a òrguens a on la [[noblea]] expressava la seua voluntat al monarca i l'assistia, fon conformant la divisió del poder públic entre el que més avant serien els poders de l'Estat modern despuix de la [[Revolució Francesa]]: el [[poder llegislatiu ]], l'[[poder eixecutiu|eixecutiu]] i el [[poder judicial|judicial]].

==Vore també==

==Vore també==