Diferència entre les revisions de "Lluís Companys"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Lluís Companys.png|thumb|200px|Lluís Companys]] | [[Image:Lluís Companys.png|thumb|200px|Lluís Companys]] | ||
| − | '''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder | + | '''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)|ministre de Marina]] de [[Segona República Espanyola|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de [[1934]] fins a [[1940]]. |
Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/> | Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/> | ||
Revisió de 13:16 5 nov 2015
Archiu:Lluís Companys.png
Lluís Companys
Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fon un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina de Espanya durant 1933 i president de la Generalitat de Catalunya des de 1934 fins a 1940.
Exiliat despuix de la Guerra Civil, fon capturat en França per la Gestapo, la policia secreta de l'Alemànya nazi, a petició de la policia franquista.[1] Traslladat a Espanya, fon somés a un consell de guerra i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.[2] Finalment fon fusilat en el castell de Montjuic.[2]
Actualment és considerat com un polític controvertit que seguix alçant molta polèmica,[3] considerat com a colpiste,[4] i fins i tot genocida.[5]
Referències
- ↑ Luís Gómez. «El cazador de rojos». El País.
- ↑ 2,0 2,1 Pedro Montoliú Camps (2005). Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión, Silex Ediciones. ISBN 9788477371595.
- ↑ Sergi Alegre (1993). El Cine en Cataluña: Una aproximación histórica, Promociones y Publicaciones Universitarias. ISBN 9788447702046.
- ↑ César Vidal (2005). Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda, Libroslibres. ISBN 9788496088320.
- ↑ Roberto Centeno (2011). El disparate nacional: del fraude de la Transición al desastre Zapatero, Editorial Planeta. ISBN 9788408104803.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lluís Companys.