2504
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 64:
Llínea 64: +
sense resum d'edició
El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] i fins i tot la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. L'any [[35 aC]] els [[romans]] en van conquerir els llocs més accessibles i civilisats i hi van formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai van arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], la qual cosa explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Constantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], van conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit l'any 395 dC, els iliris van ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els segles V i VI van confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i van acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que van assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]].
El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] i fins i tot la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. L'any [[35 aC]] els [[romans]] en van conquerir els llocs més accessibles i civilisats i hi van formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai van arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], la qual cosa explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Constantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], van conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit l'any 395 dC, els iliris van ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els segles V i VI van confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i van acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que van assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]].
{{Països Europa}}
{{UE}}
{{UE}}
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Països d'Europa]]