524
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 351:
Llínea 351: − − − − === Semana Santa === − {{AP|Semana Santa Alacantina}} − − <!--En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[muntanya Benacantil]]) − -> − La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament. − − === Santa Faç === − {{AP|Monasteri de la Santa Faç (Alacant)}} − És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el segle XV. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones. − − − − === Moros i Cristians === − Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, només se celebren en cinc barris: [[Villafranca]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai (Alacant)|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebollet]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Artell]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'agost. − − Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic. − − Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes. − − − − − === Atres festes=== − Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris. − − − == Deports == − − A pesar de ser el [[futbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtingut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha sigut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]]. − − − − === Olímpics alacantins === − És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]). − − En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla de plata en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla de plata en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008. − − − − === Equips deportius alacantins === − L'equip que més títuls ha conseguit en la ciutat fon el [[Club Handbol Calpisa]]. Entre 1975 i 1980 va obtindre quatre títuls de Lliga consecutius ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1978]]), quatre títuls de la Copa del Rei ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1980]]) i una Recopa d'Europa ([[1980]]). Posteriorment, el club canvià de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (en la que obtingué una atra Copa del Rei en [[1986]]), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. − − Respecte al bàsquet, el [[Etosa Alacant]] (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha segut l'equip deportiu de major èxit des de finals del [[sigle XX]]. L'Etosa s'ha situat en dos ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. Recentment, Alacant fon subsèu del ''Eurobasket 2007'' de [[Madrit]], rebent a les seleccions de França, Itàlia, Eslovènia i Polònia en la fase inicial del torneig. − − En tot, el fútbol sempre ha segut el deport que ha alçat més passions en la ciutat, a pesar de no ser el deport que més èxits ha obtingut. Alacant conta en dos equips de fútbol: l'[[Hèrcules Club de Fútbol]], històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 19 temporades en 1a divisió de la LFP (Lliga de Fútbol Professional Espanyola); i l'[[Alacant Club de Fútbol|Alacant C.F.]] que fon fundat en 1918 i porta el nom de la ciutat de [[Alacant]]. D'atra banda, Alacant va ser sèu del Campeonat Mundial de Fútbol de 1982, on varen tindre lloc els partits del Grup C (Argentina, Bèlgica, El Salvador i Hongria). També, en Alacant se disputà el partit per la tercera i quarta posició d'eixe campeonat. − − − − ==Ciutats agermanades== − {| − |- style="vertical-align: top;" − | − * [[Carloforte]] {{ITA}} − * [[Herzliya]] {{ISR}} − * [[León (Nicaragua)|León]] {{NIC}} − * [[Matanzas (Cuba)|Matanzas]] {{CUB}} − * [[Niça]] {{FRA}} − * [[Orà (Algèria)|Orà]] {{ALG}} − * [[Riga]] {{LAT}} − * [[Toyooka]] {{JAP}} − * [[Wenzhou]] {{CHN}} − |} − − == Veja-se també == − * '''[[:Categoria:Alacant]]''' − * [[Escut d'Alacant]] − * [[Aeroport Internacional d'Alacant]] − * [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] − * [[Universitat d'Alacant]] − * [[TRAM Metropolità d'Alacant]] − − == Enllaços externs == − {{commons|Alacant}} − {{wikiquote|Alacant}} − * [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ] − * [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03014&Submit.x=30&Submit.y=10 Índice estadístico municipal de Alicante] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant − * [http://www.dip-alicante.es/documentacion Datos y cifras de los municipios de la provincia de Alicante] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant − *[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/cas/Fichas/03014.pdf Alacant en la web de l'Institut Valencià d'Estadística] − * [http://alicante.comunitatvalenciana.com/ Web de Turisme d'Alacant en la Comunitat Valenciana] − * [http://www.puertoalicante.com/ Autoritat portaria d'Alacant] − * [http://www.tramalicante.com/ Tramvia d'Alacant] − * [http://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan] − * [http://torresdelahuerta.iespana.es/ Les Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant] − * [http://www.20minutos.es/museo-virtual/lugares/alicante/0/ Fotos antigues d'Alacant] − * [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província] − − ==Notes== − {{reflist}} − − [[Categoria:Alacant]] − [[Categoria:Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] − [[Categoria:Pobles]] − [[an:Alicán]] − [[ar:أليقنت]] − [[ast:Alicante]] − [[ca:Alacant]] − [[cs:Alicante]] − [[de:Alicante]] − [[el:Αλικάντε]] − [[en:Alicante]] − [[eo:Alakanto]] − [[et:Alicante]] − [[eu:Alacant]] − [[fi:Alicante]] − [[fr:Alicante]] − [[gl:Alacante - Alicante - Alacant]] − [[hu:Alicante]] − [[id:Alicante]] − [[it:Alicante]] − [[ja:アリカンテ]] − [[la:Lucentum]] − [[lad:Alikante]] − [[lt:Alikantė]] − [[nl:Alicante (stad)]] − [[nn:Alicante]] − [[no:Alicante]] − [[oc:Alacant]] − [[pl:Alicante (miasto)]] − [[pt:Alicante]] − [[ro:Alicante]] − [[ru:Аликанте]] − [[simple:Alicante]] − [[sk:Alicante]] − [[sr:Аликанте]] − [[sv:Alicante]] − [[tg:Аликанте]] − [[tr:Alicante]] − [[uk:Аліканте]] − [[zh:阿利坎特]] − − − − − − − − − − − − {{Internacional}}
sense resum d'edició
A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com pasacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].
A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com pasacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].