Diferència entre les revisions de "Història d'Alemanya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 11: Llínea 11:
 
[[Archiu:Lucas Cranach (I) workshop - Martin Luther (Uffizi).jpg|thumb|150px|left|Martín Lutero (1483-1546) inicià la Reforma Protestant.]]
 
[[Archiu:Lucas Cranach (I) workshop - Martin Luther (Uffizi).jpg|thumb|150px|left|Martín Lutero (1483-1546) inicià la Reforma Protestant.]]
  
Baixe el regnat de la [[Dinastia Saxona]] (919-1024), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Ducat de Saxonia|Saxonia]], [[Ducate Franconia|Franconia]], [[Ducat de Suabia|Suabia]], [[Ducat de Turingia|Turingia]] i [[Ducat de Baviera|Baviera]] es varen consolidar, i el Rei alemà fon coronat emperador del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] d'estes regions en 962. Baixe el regnat de la [[Dinastia salia]] ([[1024]]-[[1125]]), el Sacre Imperi Romà Germànic va absorbir el nort de [[Itàlia]] i [[Borgonya]], encara que els emperadors varen perdre el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baixe els emperadors [[Hohenstaufen]] (1138-1254), els príncips alemans varen aumentar la seua influència cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà varen créixer ciutats pròsperes com les de la [[Lliga Hanseática]].
+
Baix el regnat de la [[Dinastia Saxona]] (919-1024), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Ducat de Saxonia|Saxonia]], [[Ducate Franconia|Franconia]], [[Ducat de Suabia|Suabia]], [[Ducat de Turingia|Turingia]] i [[Ducat de Baviera|Baviera]] es varen consolidar, i el Rei alemà fon coronat emperador del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] d'estes regions en 962. Baix el regnat de la [[Dinastia salia]] ([[1024]]-[[1125]]), el Sacre Imperi Romà Germànic va absorbir el nort de [[Itàlia]] i [[Borgonya]], encara que els emperadors varen perdre el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baix els emperadors [[Hohenstaufen]] ([[1138]]-[[1254]]), els príncips alemans varen aumentar la seua influència cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà varen créixer ciutats pròsperes com les de la [[Lliga Hanseática]].
  
L'edicte de la [[Bula d'Or de 1356]] va ser la constitució bàsica de l'Imperi que durà asda a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció de l'emperador per sèt [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del sigle XV, els emperadors varen ser elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburgo]].
+
L'edicte de la [[Bula d'Or de 1356]] va ser la constitució bàsica de l'Imperi que durà fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció de l'emperador per sèt [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors varen ser elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburgo]].
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 09:54 22 dec 2015

Durant la major part de la seua història la nació que hui és Alemanya fon una agrupació d'estats en el marc del Primer Reich —conegut com a Sacre Imperi Romà Germànic— ramificat de la divisió de l'Imperi Carolingi constatat en el Tractat de Verdun en l'any 843, el qual fon fundat el 25 de decembre de 800 per Carlomagno i el qual va existir en diverses formes fins a ser dissolt en l'any 1806 com a conseqüència de les guerres Napoleòniques.

El terme "Dutsch" (alemany) data del sigle VIII i originalment fea referència a l'idioma parlat en la part oriental del Regne dels francs.

Sacre Imperi Romà Germànic (I Reich)

Artícul principal → Sacre Imperi Romà Germànic.
Sacre Imperi Romà Germànic cap a 1630. Sobre les fronteres dels Estats actuals.

L'imperi medieval es derivava d'una divisió del Imperi carolingi en 843, que va ser fundat per Carlomagno en 800 i va existir en diferents formes fins a 1806. El seu territori s'estenia des del riu Eder en el nort fins a la costa mediterrànea en el sur.

Martín Lutero (1483-1546) inicià la Reforma Protestant.

Baix el regnat de la Dinastia Saxona (919-1024), els ducats de Lorena, Saxonia, Franconia, Suabia, Turingia i Baviera es varen consolidar, i el Rei alemà fon coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la Dinastia salia (1024-1125), el Sacre Imperi Romà Germànic va absorbir el nort de Itàlia i Borgonya, encara que els emperadors varen perdre el poder a través de la Querella de les Investidures. Baix els emperadors Hohenstaufen (1138-1254), els príncips alemans varen aumentar la seua influència cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà varen créixer ciutats pròsperes com les de la Lliga Hanseática.

L'edicte de la Bula d'Or de 1356 va ser la constitució bàsica de l'Imperi que durà fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció de l'emperador per sèt príncips electors. A partir del sigle XV, els emperadors varen ser elegits casi exclusivament entre els provinents de la Casa de Habsburgo.

Bibliografia

  • The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.
  • The Thirty-Years-War, Gerhard Rempel, Western New England College.
  • The Thirty Years War (1618-48), Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)
  • Fulbrook, Mary: A Concise History of Germany, Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2

Vínculs externs