Canvis

3 bytes afegits ,  10:54 5 maig 2016
m
Text reemplaça - 'Tambe' a 'També'
Llínea 27: Llínea 27:     
[[Archiu:X-Window-System.png|thumb|250px|Este seria l'aspecte d'UNIX sobre els fins de la [[Anys 1980|decada de 1980]] utilisant ''[[X Window System]]'' creat pel [[MIT]]]]
 
[[Archiu:X-Window-System.png|thumb|250px|Este seria l'aspecte d'UNIX sobre els fins de la [[Anys 1980|decada de 1980]] utilisant ''[[X Window System]]'' creat pel [[MIT]]]]
AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versio 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versio se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusio en totes les versions divergents, AT&T decidi combinar varies versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà caracteristiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. Tambe contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].
+
AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versio 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versio se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusio en totes les versions divergents, AT&T decidi combinar varies versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà caracteristiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].
    
Cap a 1991, un estudiant de ciencies de la computacio de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[nucleu (informatica)|nucleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de codic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En 1992, el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el nucleu Linux junt als seus programes.
 
Cap a 1991, un estudiant de ciencies de la computacio de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[nucleu (informatica)|nucleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de codic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En 1992, el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el nucleu Linux junt als seus programes.
Llínea 75: Llínea 75:  
* [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]]  de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del codic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).
 
* [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]]  de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del codic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).
 
* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i continua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualización]] o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".  
 
* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i continua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualización]] o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".  
* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. Tambe es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.
+
* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.
 
* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada es que posseix una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i es principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.
 
* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada es que posseix una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i es principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.
   Llínea 84: Llínea 84:  
* [[Debian GNU/Linux]]. En una de les comunitats mes grans i antigues del moviment de [[software lliure]], es base per a distribucions com [[Xandros]], [[Mepis]], [[Linspire]] i [[Ubuntu]].
 
* [[Debian GNU/Linux]]. En una de les comunitats mes grans i antigues del moviment de [[software lliure]], es base per a distribucions com [[Xandros]], [[Mepis]], [[Linspire]] i [[Ubuntu]].
   −
Tambe son populars els sistemes operatius descendents del 4.4[[BSD]]:
+
També son populars els sistemes operatius descendents del 4.4[[BSD]]:
    
* [[FreeBSD]]. Potser el sistema operatiu mes popular de la familia, de proposit multiple. En una implementación [[SMP]] molt elaborada, es el sistema operatiu utilisat pels servidors de [[Yahoo]]. I base de molts sistemes operatius entre ells [[Mac VOS X]] de [[Apple Inc.|Apple]].
 
* [[FreeBSD]]. Potser el sistema operatiu mes popular de la familia, de proposit multiple. En una implementación [[SMP]] molt elaborada, es el sistema operatiu utilisat pels servidors de [[Yahoo]]. I base de molts sistemes operatius entre ells [[Mac VOS X]] de [[Apple Inc.|Apple]].
111 296

edicions