Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 25: Llínea 25:  
Així que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la Llengua Valenciana. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per on colar-se i per la que podia impondre, en el Regne de Valéncia, les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançadilla del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els castellonencs, quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discurrint una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.
 
Així que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la Llengua Valenciana. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per on colar-se i per la que podia impondre, en el Regne de Valéncia, les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançadilla del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els castellonencs, quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discurrint una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.
   −
Dites normes foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intencio dels firmants que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preambul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt llunts del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.
+
Dites normes foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intencio dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preambul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt llunts del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.
    
Les normes de Castelló establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això es cert, pero lo cert és també que les normes de Castelló no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana, les Normes d'El Puig.  
 
Les normes de Castelló establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això es cert, pero lo cert és també que les normes de Castelló no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana, les Normes d'El Puig.  
23 348

edicions

Menú de navegació