6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 57:
Llínea 57: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
}}
}}
'''Antigua i Barbuda''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén les illes d'[[Illa d'Antigua|Antigua]], [[Barbuda]] i [[Redonda]], grup d'illes de les [[Chicotetes Antilles]] situat entre [[Saint-Barthélemy]] al noroest, [[Saint Kitts i Nevis]] i [[Illa de Montserrat|Montserrat]] a l'oest i [[Guadalupe]] al sur. La capital és [[Saint John's (Antigua i Barbuda)|Saint John's]]. Antiga colònia [[Regne Unit|britànica]], és independent des de [[1981]].
'''Antigua i Barbuda''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén les illes d'[[Illa d'Antigua|Antigua]], [[Barbuda]] i [[Redonda]], grup d'illes de les [[Chicotetes Antilles]] situat entre [[Saint-Barthélemy]] al noroest, [[Saint Kitts i Nevis]] i [[Illa de Montserrat|Montserrat]] a l'oest i [[Guadalupe]] al sur. La capital és [[Saint John's (Antigua i Barbuda)|Saint John's]]. Antiga colònia [[Regne Unit|britànica]], és independent des de [[1981]].
== Història ==
Els primers habitants de les illes de [[Antiga (illa)|Antiga]] i [[Barbuda]] en el 2.400 AC varen ser amerindis pre-ceràmics. Més tart, les tribus amerindies arawak i carips varen poblar les illes. L'illa d'Antiga va ser cridada originalment pels natius ''Wadadli''. [[Cristóbal Colón]] va desembarcar en el seu segon viage en 1493 i li va donar a l'illa el nom de Santa María l'Antiga (en correspondència a Santa María la Redona, hui Redona). Barbuda va rebre més tarde el seu estrany nom per les "barbes" de liquens que adornaven les seues palmeres.
Als primers colons espanyols i francesos varen succeir els anglesos, els qui varen formar una colónia en 1667 en transportar catòlics irlandesos a Antiga. L'esclavitut, establida per a dirigir les plantacions de sucre en Antiga, va ser abolida oficialment en [[1838]] en totes les colónies britàniques, pero en Antigua i Barbuda va persistir fins al adveniment dels sindicats en [[1939]]. [[Vere Bird]] va ser el fundador del Partit Laborista d'Antiga (PLA), primer partit polític creat en el país, i també el primer líder sindical de la naixent nació. Despuix de décades de lluita, va conseguir guanyar les eleccions de [[1960]] i convertir-se en Primer Ministre.
En [[1960]] es va promulgar una constitució segons la qual Antigua i Barbuda començava a autogovernar-se a través d'un Parlament electe democràticament, pero el poder amagat de [[Anglaterra]] quedava evidenciat en el fet de que [[Londres]] eixercia els ministeris de Relacions Exteriors i Defensa antiguans.
== Economia ==
{{AP|Economia d'Antigua i Barbuda}}
[[Archiu:Antigua beach view.jpg|thumb|Les plages d'@Antigua y Barbuda són un excelent recurs turístic per al país.]]
El [[turisme]] domina l'economia d'Antigua i Barbuda, produint casi 60% del PIB (producte intern brut) i atraent el 40% de les inversions. La disminució de turistes des de l'any 2000 va obligar al govern a transformar el país en un paraís fiscal.
== Cultura ==
[[Archiu:Antigua.St.John.from west.wmt.jpg|thumb|St. John.]]
Predomina la cultura britànica, influenciant varis aspectes de la societat. Un eixemple és el seu deport nacional, el [[criquet]]. Este país va ser breçol de varis jugadors famosos com [[Sir Vivian Richards]], [[Anderson "Andy" Roberts]] i [[Richard "Richie" Richardson]].
Després del criquet, està el [[fútbol]], el surf, entre uns atres.
També influïxen la cultura popular americana i la moda. La majoria dels mijos importants de comunicació són nortamericans. Es presta una gran atenció a les tendències de [[Estats Units]], anant cap Amérrica del Nort, la [[Illa de Sant Martín]], o a la capital de [[Puerto Rico]], [[Sant Joan (Puerto Rico)|Sant Joan]].
La dacsa i les papes dolces eixerciten un paper important en la cuina d'Antigua i Barbuda. Per eixemple, un plat popular és el [[Dukuna]], una bola de massa, feta de batata rallada, farina i espècies, cuit al vapor.
{{Amèrica}}
{{Amèrica}}