Diferència entre les revisions de "Barrera del sò"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|275px|Un [[F/A-18 Hornet trencant la barrera del sò. El disc blanc que es forma és vapo...») |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:FA-18 Hornet breaking sound barrier (7 July 1999).jpg|thumb|275px|Un | + | [[Archiu:FA-18 Hornet breaking sound barrier (7 July 1999).jpg|thumb|275px|Un F/A-18 Hornet trencant la barrera del sò. El disc blanc que es forma és vapor d'aigua condensant-se a conseqüència de l'ona de choc. Este fenomen es coneix com Singularitat de Prandtl-Glauert]] |
| − | + | ||
[[Archiu:Sound barrier chart.svg|275px|thumb| 1. [[Subsònic]].<br /> 2. [[Número Mach|Mach]] 1.<br />3. [[Supersònic]].<br />4. [[Ona de choc]].]] | [[Archiu:Sound barrier chart.svg|275px|thumb| 1. [[Subsònic]].<br /> 2. [[Número Mach|Mach]] 1.<br />3. [[Supersònic]].<br />4. [[Ona de choc]].]] | ||
| − | |||
| − | En [[aerodinàmica]], la '''barrera del sò''' va ser considerada un llímit físic que impedia que objectes de gran tamany es desplaçaren a [[velocitat supersònica]]. El terme es va començar a utilisar durant la [[Segona Guerra Mundial]], quan un cert número de [[avió|avions]] varen | + | En [[aerodinàmica]], la '''barrera del sò''' va ser considerada un llímit físic que impedia que objectes de gran tamany es desplaçaren a [[velocitat supersònica]]. El terme es va començar a utilisar durant la [[Segona Guerra Mundial]], quan un cert número de [[avió|avions]] varen escomençar a tindre problemes de [[compresibilitat]] (aixina com atres problemes no relacionats) en volar a grans velocitats, i va caure en desús en els [[anys 1950]], quan els avions varen escomençar a trencar eixa barrera normalment. |
| − | Es definix com una "barrera omnipresent" que viaja en totes direccions a la velocitat típica de 1234 | + | Es definix com una "barrera omnipresent" que viaja en totes direccions a la velocitat típica de 1234 km/h, la velocitat del sò, i en ser vençuda per un objecte, esclata formant una [[explosió sònica]] que pot ser molt molesta a cau d'orella humà. La velocitat del sò va en funció de la temperatura i del tipo de gas i disminuïx a mesura que baixa la temperatura del mig de transmissió. En l'aire a una temperatura de 20ºC, la velocitat del sò és la mencionada anteriorment de 1234,8 km/h. |
Quan un avió s'acosta a la [[velocitat del sò]], la forma en que l'aire fluïx al voltant de la seua superfície canvia i es convertix en un fluït compresible, donant lloc a una resistència major. | Quan un avió s'acosta a la [[velocitat del sò]], la forma en que l'aire fluïx al voltant de la seua superfície canvia i es convertix en un fluït compresible, donant lloc a una resistència major. | ||
| Llínea 15: | Llínea 14: | ||
No obstant, esta idea ya havia segut descartada pels [[artilleria|artillers]] del [[sigle XIX]]. Des de [[Ernst Mach]] se sabia que, a partir de cert punt, la resistència ya no aumenta més sino que, de fet, es reduïx. De manera que per a travessar la barrera del sò seria suficient en dispondre de major propulsió i millor [[aerodinàmica]] per a véncer eixe punt màxim de resistència. En l'introducció de noves formes d'ala que disminuïxen la resistència, i els [[motor de reacció|motors de reacció]] per a la propulsió, va ser possible des dels [[anys 1950]] viajar més ràpit que el sò en relativa facilitat. | No obstant, esta idea ya havia segut descartada pels [[artilleria|artillers]] del [[sigle XIX]]. Des de [[Ernst Mach]] se sabia que, a partir de cert punt, la resistència ya no aumenta més sino que, de fet, es reduïx. De manera que per a travessar la barrera del sò seria suficient en dispondre de major propulsió i millor [[aerodinàmica]] per a véncer eixe punt màxim de resistència. En l'introducció de noves formes d'ala que disminuïxen la resistència, i els [[motor de reacció|motors de reacció]] per a la propulsió, va ser possible des dels [[anys 1950]] viajar més ràpit que el sò en relativa facilitat. | ||
| − | [[Chuck Yeager|Charles Elwood Yeager]] va ser el primer home en travessar oficialment la barrera del sò, el [[14 d'octubre]] de [[1947]], volant en l'avió experimental [[Bell X-1]] a velocitat [[Número Mach|Mach]] 1 i a una altitut de 45000 peus,<ref name="primero">{{cita web |url= http://history.nasa.gov/x1/|título= Fiftieth Anniversary of X-1|fechaacceso=11 | + | [[Chuck Yeager|Charles Elwood Yeager]] va ser el primer home en travessar oficialment la barrera del sò, el [[14 d'octubre]] de [[1947]], volant en l'avió experimental [[Bell X-1]] a velocitat [[Número Mach|Mach]] 1 i a una altitut de 45000 peus,<ref name="primero">{{cita web |url= http://history.nasa.gov/x1/|título= Fiftieth Anniversary of X-1|fechaacceso=11 d'agosto de 2010 |formato= html|editor= NASA |idioma= inglés|cita= on October 14, 1947, in the first piloted flight faster than Mach 1.0, the speed of sound}}</ref> aun cuando el pilot alemà Hans Guido Mutke reclame per a sí este guany, en senyalar haver segut supostament el primer en trencar la barrera de sò el [[9 d'abril]] de [[1945]] a bordo d'un Messerschmitt Em 262. |
Pero açò no va ser fàcil, per a conseguir este ardit varen morir 18 pilots (oficialment){{cita requerida}}. | Pero açò no va ser fàcil, per a conseguir este ardit varen morir 18 pilots (oficialment){{cita requerida}}. | ||
| − | No obstant, [[Hans Guido Mutke]] afirmava haver travessat la barrera del sò abans que Yeager, el | + | No obstant, [[Hans Guido Mutke]] afirmava haver travessat la barrera del sò abans que Yeager, el 9 d'abril de 1945, en un [[Messerschmitt Em 262]], encara que no existixen proves científiques d'este guany. |
| − | El [[14 d'octubre]] de [[2012]], l'austríac [[Felix Baumgartner]], es va convertir en el primer home en trencar la barrera del sò en caiguda lliure i sense ayuda de maquinària externa, des d'una altura de 39068 metros i alcançant una velocitat màxima de 1342 km/h.<ref name="velocidadmax">{{cita web |url=http://www.lavanguardia.com/deportes/otros/20121015/54352581249/felix-baumgartner-barrera-del-sonido-1-342-km-h.html |obra=lavanguardia.com |título=Felix Baumgartner rompió la barrera del sonido con 1.342 km/h}}</ref><ref name="velocidad">{{cita web |url=http://www.rtve.es/deportes/20121014/felix-baumgartner-logra-romper-barrera-del-sonido-salto-estratosferico/570070 |obra=rtve.es |título=Felix Baumgartner logra romper la barrera del sonido en su salto estratosférico}}</ref> | + | El [[14 d'octubre]] de [[2012]], l'[[Àustria|austríac]] [[Felix Baumgartner]], es va convertir en el primer home en trencar la barrera del sò en caiguda lliure i sense ayuda de maquinària externa, des d'una altura de 39068 metros i alcançant una velocitat màxima de 1342 km/h.<ref name="velocidadmax">{{cita web |url=http://www.lavanguardia.com/deportes/otros/20121015/54352581249/felix-baumgartner-barrera-del-sonido-1-342-km-h.html |obra=lavanguardia.com |título=Felix Baumgartner rompió la barrera del sonido con 1.342 km/h}}</ref><ref name="velocidad">{{cita web |url=http://www.rtve.es/deportes/20121014/felix-baumgartner-logra-romper-barrera-del-sonido-salto-estratosferico/570070 |obra=rtve.es |título=Felix Baumgartner logra romper la barrera del sonido en su salto estratosférico}}</ref> |
| − | [[Image:Yeager supersonic flight 1947.ogg|thumb|[[Chuck Yeager]] trenca la barrera del sò el 14 d'octubre de 1947 en el [[Bell X-1]], mostrat en notícies. | + | [[Image:Yeager supersonic flight 1947.ogg|thumb|[[Chuck Yeager]] trenca la barrera del sò el [[14 d'octubre]] de [[1947]] en el [[Bell X-1]], mostrat en notícies.]] |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| + | {{Traduït de|es|Barrera del sonido}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{ | + | {{Commonscat|Sonic boom}} |
;En anglés | ;En anglés | ||
* [http://web.archive.org/web/http://www.fluidmech.net/ Fluid Mechanics], a collection of tutorials by Dr. Mark S. Cramer, Ph.D | * [http://web.archive.org/web/http://www.fluidmech.net/ Fluid Mechanics], a collection of tutorials by Dr. Mark S. Cramer, Ph.D | ||
| Llínea 44: | Llínea 36: | ||
* [http://beltoforion.de/java_applets/machnumber/machnumber_en.html An interactive Java applet], illustrating the sound barrier. | * [http://beltoforion.de/java_applets/machnumber/machnumber_en.html An interactive Java applet], illustrating the sound barrier. | ||
| + | [[Categoria:Transport]] | ||
[[Categoria:Aerodinàmica]] | [[Categoria:Aerodinàmica]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 20:22 28 jun 2022
.jpg)
En aerodinàmica, la barrera del sò va ser considerada un llímit físic que impedia que objectes de gran tamany es desplaçaren a velocitat supersònica. El terme es va començar a utilisar durant la Segona Guerra Mundial, quan un cert número de avions varen escomençar a tindre problemes de compresibilitat (aixina com atres problemes no relacionats) en volar a grans velocitats, i va caure en desús en els anys 1950, quan els avions varen escomençar a trencar eixa barrera normalment.
Es definix com una "barrera omnipresent" que viaja en totes direccions a la velocitat típica de 1234 km/h, la velocitat del sò, i en ser vençuda per un objecte, esclata formant una explosió sònica que pot ser molt molesta a cau d'orella humà. La velocitat del sò va en funció de la temperatura i del tipo de gas i disminuïx a mesura que baixa la temperatura del mig de transmissió. En l'aire a una temperatura de 20ºC, la velocitat del sò és la mencionada anteriorment de 1234,8 km/h.
Quan un avió s'acosta a la velocitat del sò, la forma en que l'aire fluïx al voltant de la seua superfície canvia i es convertix en un fluït compresible, donant lloc a una resistència major.
Primeres teories i experiènciesEditar
Inicialment es pensava que l'aument de la resistència seguia un creiximent exponencial, per lo que un avió no podria superar-la encara aumentant de manera substancial la potència dels motors. D'ahí el nom de barrera del sò.
No obstant, esta idea ya havia segut descartada pels artillers del sigle XIX. Des de Ernst Mach se sabia que, a partir de cert punt, la resistència ya no aumenta més sino que, de fet, es reduïx. De manera que per a travessar la barrera del sò seria suficient en dispondre de major propulsió i millor aerodinàmica per a véncer eixe punt màxim de resistència. En l'introducció de noves formes d'ala que disminuïxen la resistència, i els motors de reacció per a la propulsió, va ser possible des dels anys 1950 viajar més ràpit que el sò en relativa facilitat.
Charles Elwood Yeager va ser el primer home en travessar oficialment la barrera del sò, el 14 d'octubre de 1947, volant en l'avió experimental Bell X-1 a velocitat Mach 1 i a una altitut de 45000 peus,[1] aun cuando el pilot alemà Hans Guido Mutke reclame per a sí este guany, en senyalar haver segut supostament el primer en trencar la barrera de sò el 9 d'abril de 1945 a bordo d'un Messerschmitt Em 262.
Pero açò no va ser fàcil, per a conseguir este ardit varen morir 18 pilots (oficialment)cita requerida.
No obstant, Hans Guido Mutke afirmava haver travessat la barrera del sò abans que Yeager, el 9 d'abril de 1945, en un Messerschmitt Em 262, encara que no existixen proves científiques d'este guany.
El 14 d'octubre de 2012, l'austríac Felix Baumgartner, es va convertir en el primer home en trencar la barrera del sò en caiguda lliure i sense ayuda de maquinària externa, des d'una altura de 39068 metros i alcançant una velocitat màxima de 1342 km/h.[2][3]
ReferènciesEditar
- ↑ NASA (ed.): «Fiftieth Anniversary of X-1» (en inglés) (html). Consultat el 11 d'agosto de 2010. «on October 14, 1947, in the first piloted flight faster than Mach 1.0, the speed of sound»
- ↑ «Felix Baumgartner rompió la barrera del sonido con 1.342 km/h». lavanguardia.com.
- ↑ «Felix Baumgartner logra romper la barrera del sonido en su salto estratosférico». rtve.es.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Barrera del sonido de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Barrera del sò.
- En anglés
- Fluid Mechanics, a collection of tutorials by Dr. Mark S. Cramer, Ph.D
- Breaking the Sound Barrier with an Aircraft by Carl Rod Nave, Ph.D
- a video of a Concorde reaching Mach 1 at intersection TESGO taken from below
- An interactive Java applet, illustrating the sound barrier.