Sintagma Nominal

En sintaxis, sintagma nominal és el sintagma o grup de paraules que forma un constituent sintàctic i que el núcleu del qual està constituït per un nom (sustantiu, pronom o paraula sustantivada) o pronom . També es coneix com a frase nominal . Usualment designa algun dels participants en la predicació verbal.

Elements del sintagma nominal

Núcleu

El substantiu, o més pròpiament nom, realisa la funció de núcleu del sintagma nominal. Per la seua calitat nuclear el substantiu és l’element obligatori del sintagma: sense un nom o un element substantivat no hi ha sintagma nominal.

El núcleu substantiu pot anar acompanyat dins del sintagma per dos classes de modificadors: els especificadors i els complements. En el sintagma: Els boscs valencians de pi i carrasca,

el substantiu boscs és el núcleu imprescindible (*Els valencians de pi i carrasca), que va modificat per un especificador (els) i per dos complements, l’adjectiu valencians i el sintagma preposicional de pi i carrasca.

L'unitat del sintagma nominal queda formalment de manifest per la concordança, de manera que els especificadors i els complements que admeten la flexió de gènero i número concorden en el substantiu: Els boscs valencians. Pero no tots els components del sintagma nominal poden fer la concordança. En el cas anterior, el sintagma preposicional de pi i carrasca no concorda en el substantiu. En estos casos, l’unitat de la frase nominal queda delimitada pels especificadors: en el nostre eixemple sabem que carrasca forma part del sintagma

[Els boscs valencians de pi i carrasca]

perque no introduïx un especificador propi que marque un sintagma independent, com passaria en l’eixemple

[Els boscs valencians de pi] [i la carrasca],

en el que tenim dos sintagmes diferents. Com el sintagma nominal conforma una unitat sintàctica, pot ser substituït per un pronom personal:

—¿Vols alguna bresquilla del mercat? —Sí que en vullc, dus-me’n dos.

Els especificadors

Els especificadors permeten actualisar el substantiu, convertint-lo en una expressió dotada de referència en una situació concreta. Per eixemple, en:

Estos chiquets vingueren a la meua paradeta

la presència del demostratiu estos, que funciona com a especificador, permet concretar la referència dels chiquets, identificant-los entre tots els chicotets possibles.

Depenent de l’oració, els especificadors poden ser opcionals, com en Ahir caigueren (estes) pedres i llançaren a perdre la collita o obligatoris, com ara en Un home entrà ahir en ma casa.

Els especificadors concorden en gènero i número en el substantiu, al qual precedixen normalment. Dos classes sintàctiques realisen la funció especificadora en el sintagma nominal: els determinants, que ajuden a identificar el referent, i els quantificadors, que marquen l’extensió del sintagma nominal en una determinada situació i, per tant, també l’actualisen.

Els determinants inclouen els artículs (La marraixa), els demostratius (Aquella época) i els possessius (Son llinage), mentres que els quantificadors comprenen els numerals (Tres jopetins) i els indefinits (Algun cicliste).

Els complements

Per la seua banda, els complements incidixen sobre la significació del substantiu, puix modifiquen la seua denotació, restringint-la, precisant-la o explicant-la. Aixina, el substantiu arròs engloba qualsevol arròs del món, mentres que en L’arròs de Sueca, el número d’arrossos que encaixa en la significació del sintagma és molt més reduït: la denotació del nom arròs s’ha vist restringida pel complement de Sueca. Els complements solen anar darrere del substantiu i són sempre prescindibles:

Este professor (universitari) guanyà un premi a l’innovació.

Poden funcionar com a complements del sintagma nominal:

- Un sintagma adjectival: El reciclage selectiu; Una plaja apta per al bany.

- Un sintagma preposicional: El campanar de l’iglésia; L’excursió a la Calderona.

- Una oració de relatiu especificativa o explicativa: Els hòmens que conegueres ahir; La Real Senyera, que no s’inclina davant de ningú.

- Una oració no relativa: La prova de que açò és aixina.

- També pot funcionar com a complement un nom propi o un sintagma nominal en aposició:El rei En Jaume; El chiquet soldat...

Funcions dels sintagmes nominals

• Subjecte. El subjecte és la funció característica del sintagma nominal, ya que únicament pot ser eixercida per un substantiu o un element en traces nominals (un element substantivat, un pronom o oració de relatiu, un infinitiu i una oració subordinada substantiva).

El substantiu que fa de subjecte ha de concordar sempre en número i persona en el verp:

Davit està escrivint una novela.

Els hòmens de la casa se n’han anat a fer deport.

Eixe gosset no para de vindre darrere de nosatros.

Ell és ingenier, pero nosatros som meges.

• Atribut en oracions copulatives. Quan el substantiu atribut presenta flexió de gènero o té una parella heterònima (bou/vaca) ha de concordar en gènero i número en el subjecte:

Chimo és un bon rellonger.

Ampar és enfermera.

La seua lliberació fon una sorpresa.

Aquella no és una bona egua per a tu.

• Predicatiu. Quan el substantiu predicatiu presenta flexió de gènero o té una parella heterònima (bou/vaca), ha de concordar en gènero i número en l’element sobre el qual establix la seua predicació, l’objecte directe:

La nomenaren presidenta.

El triaren portaveu.

El considerava un desmanotat.

• Objecte directe no humà:

Ma yaya em compra joguets.

No cal que regues hui les alfàbegues.

Viçantet trau el gos a passejar totes les vesprades.

• Complemente circumstancial:

El dumenge treballa de matí.

• Modificador directe en aposició dins d’un sintagma nominal:

el rei Jaume Despusahir parlí en Alfret, el nostre veí.

• Ademés, com a part d’un sintagma preposicional, pot realisar les següents funcions:
  • i. Objecte directe de persona, introduït per la preposició a:

Dus al teu fill al colege massa tart.

Saludí a Neleta l’atre dia en el mercat, pero no em contestà.

ii. Objecte indirecte, introduït per la preposició a:

Ves i dona’ls un bes als yayos.

Li duguí unes fraules a ta mare.

iii. Complement circumstancial: Eixirem de matí.

Els chiquets venien corrent pel riurau.

iv. Complement de règim (o suplement), en verps que rigen una preposició:

Dissertà sobre la vida en plena naturalea.

No vullgué parlar de política.

Ara residix en Vinaròs.

v. Modificador indirecte en un sintagma nominal:

Dinarem arròs en fesols i naps.

Vol rehabilitar la barraca dels besyayos.

Li enchisa l’arròs al forn.

Bibliografia

• Llenguavalenciana.com