Diferència entre les revisions de "Espígol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Espliego en Briones La Rioja lou.JPG|thumb|250px|Espígol]]
 
[[File:Espliego en Briones La Rioja lou.JPG|thumb|250px|Espígol]]
  
L''''espígol''' (del [[llatí]] ''spīcŭlu'', dim. de ''spīcu'', espiga.), en [[castellà]], ''espliego'', és una planta de diferents espècies del gènero Lavandula, són mates llenyoses, de fulles opostes i sanceres, flors chicotetes de color [[blau]] reunides en espigues denses. De llavor elipsoidal de color gris.  
+
L''''espígol''' (del [[llatí]] ''spīcŭlu'', dim. de ''spīcu'', espiga.), en [[castellà]], ''espliego'', és una planta de diferents espècies del gènero Lavandula, són mates llenyoses, de fulles opostes i sanceres, flors chicotetes de color [[blau]] reunides en espigues denses. De llavor elipsoidal de color [[gris]].  
  
L'espígol retallat, és una planta del gènero Lavandula multifida, d'aproximadament 50 a 90 centímetros, flors hermafrodites, zigomorfes, en espiga, color blau tirant a violeta, bilabiades, en el llavi superior bilobulat i l'inferior trilobulat. És una planta molt olorosa i d'aroma agradable.
+
== Descripió ==
 +
L'espígol retallat, és una planta del gènero Lavandula multifida, d'aproximadament 50 a 90 centímetros, flors hermafrodites, zigomorfes, en espiga, color blau tirant a [[Violeta (color)|violeta]], bilabiades, en el llavi superior bilobulat i l'inferior trilobulat. És una planta molt olorosa i d'aroma agradable.
  
 
Les flors són usades en perfumeria.  
 
Les flors són usades en perfumeria.  
 +
 +
== Taxonomia i etimologia ==
 +
Lavandula latifolia va ser descrita per Philip Miller i publicat en The *Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 2. 1768.
 +
 +
Lavandula é el nom genèric que es creu que deriva del francés antic lavandre i en última instància del llatí llavara (llavar), referint-se a l'us d'infusions de les plantes.​ El nom botànic Lavandula com l'usat per Linneo es considera derivat d'est i atres noms comuns europeus per a les plantes. No obstant, se sugerix que esta explicació pot ser apócrifa, i que el nom en realitat pot ser derivat del llatí livere, ''azulado''.
 +
 +
== Usos ==
 +
Usat en perfumeria i com a decoració en jardins. Produïx també un oli essencial, encara que d'inferior calitat. L'oli essencial obtingut de les flors és abortiu, antibacterià i antisèptic, i pot ser utilisat en fins d'aromaterapia.
 +
 +
És utilisada via tòpica per a tractar ferides, cremades, picadures, etc. També pot ser utilisada per a tractar desórdens digestius i del sistema inmunitari.
 +
 +
Es deu recordar que les essències poden produir gastritis i úlcera pèptica, reaccions alèrgiques i, en dosis elevades, mal de cap, nàusees, bossades i somnolència; raó per la qual, per al seu us, es deu tindre consell mèdic o farmacèutic.
 +
 +
== Referències ==
 +
 +
* [http://www.anthos.es/ Espigol. Anthos - Sistema de información sobre las plantas de España]
 +
* [http://legacy.tropicos.org/Name/17600103 Espigol. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
 +
* [http://botanicalepithets.net/dictionary/dictionary.110.html Epítetos Botánicos]
 +
* [https://powo.science.kew.org/?accepted_id=109033&repSynonym_id=-9998&name_id=109033&status=true «Lavandula latifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000
 +
* Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11
 +
* Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971
 +
* PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 16:55 11 maig 2023

Espígol

L'espígol (del llatí spīcŭlu, dim. de spīcu, espiga.), en castellà, espliego, és una planta de diferents espècies del gènero Lavandula, són mates llenyoses, de fulles opostes i sanceres, flors chicotetes de color blau reunides en espigues denses. De llavor elipsoidal de color gris.

Descripió[editar | editar còdic]

L'espígol retallat, és una planta del gènero Lavandula multifida, d'aproximadament 50 a 90 centímetros, flors hermafrodites, zigomorfes, en espiga, color blau tirant a violeta, bilabiades, en el llavi superior bilobulat i l'inferior trilobulat. És una planta molt olorosa i d'aroma agradable.

Les flors són usades en perfumeria.

Taxonomia i etimologia[editar | editar còdic]

Lavandula latifolia va ser descrita per Philip Miller i publicat en The *Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 2. 1768.

Lavandula é el nom genèric que es creu que deriva del francés antic lavandre i en última instància del llatí llavara (llavar), referint-se a l'us d'infusions de les plantes.​ El nom botànic Lavandula com l'usat per Linneo es considera derivat d'est i atres noms comuns europeus per a les plantes. No obstant, se sugerix que esta explicació pot ser apócrifa, i que el nom en realitat pot ser derivat del llatí livere, azulado.

Usos[editar | editar còdic]

Usat en perfumeria i com a decoració en jardins. Produïx també un oli essencial, encara que d'inferior calitat. L'oli essencial obtingut de les flors és abortiu, antibacterià i antisèptic, i pot ser utilisat en fins d'aromaterapia.

És utilisada via tòpica per a tractar ferides, cremades, picadures, etc. També pot ser utilisada per a tractar desórdens digestius i del sistema inmunitari.

Es deu recordar que les essències poden produir gastritis i úlcera pèptica, reaccions alèrgiques i, en dosis elevades, mal de cap, nàusees, bossades i somnolència; raó per la qual, per al seu us, es deu tindre consell mèdic o farmacèutic.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000
  • Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11
  • Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons