Diferència entre les revisions de "Marieta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 8 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
Una '''marieta''' (en castellà, ''mariquita'', ''vaquita de San Antonio'' o ''catarina'') és un insecte catalogat com ''Coccinellidae'', són una família d'insectes coleòpters de la superfamília ''Cucujoidea''. Les marietes són insectes beneficiosos per al camp.
+
[[File:Ladybug.jpg|thumb|250px|Marieta]]
 +
 
 +
Una '''marieta''' o '''gallineta''', (en castellà, ''mariquita'', ''vaquita de San Antonio'' o ''catarina'') és un insecte catalogat com ''Coccinellidae'', són una família d'insectes coleòpters de la superfamília ''Cucujoidea''. Les marietes són insectes beneficiosos per al camp.
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
 
+
[[File:Semiadalia notata 2006-08-04.jpg|thumb|250px|Marieta de color [[groc]]]]
 
Tenen el cos redonejat i en freqüència en coloracions lluentes, la coloració presenta alta variabilitat intraespecífica, controlada per canvis en un sol gen.
 
Tenen el cos redonejat i en freqüència en coloracions lluentes, la coloració presenta alta variabilitat intraespecífica, controlada per canvis en un sol gen.
  
Llínea 14: Llínea 16:
  
 
== Reproducció ==  
 
== Reproducció ==  
 
+
[[File:Lady-beetle-larvae-just-hatched.jpg|thumb|250 px| Larves eixint dels ous]]
 
Es reproduïxen en primavera i estiu en regions templades i durant l'estació humida en regions tropicals. Moltes espècies depredadores posen els seus ous prop de colónies d'assuts, proporcionant a les seues larves una font d'aliment. Com la majoria dels insectes, desenrollen de larva a bua i a adult. Les espècies templades hivernen i pausen durant l'hivern; les tropicals estan inactives durant l'estació seca. Els coccinèlits migren entre els llocs de latència i de reproducció.
 
Es reproduïxen en primavera i estiu en regions templades i durant l'estació humida en regions tropicals. Moltes espècies depredadores posen els seus ous prop de colónies d'assuts, proporcionant a les seues larves una font d'aliment. Com la majoria dels insectes, desenrollen de larva a bua i a adult. Les espècies templades hivernen i pausen durant l'hivern; les tropicals estan inactives durant l'estació seca. Els coccinèlits migren entre els llocs de latència i de reproducció.
  
 
== Insecte beneficiós ==
 
== Insecte beneficiós ==
 
+
[[File:P-14 lady beetle.jpg|thumb|250 px|Marieta menjant un pulgó]]
 
Les espècies que depreden plagues agrícoles es consideren insectes beneficiosos. Vàries espècies han segut introduïdes fòra de la seua àrea de distribució com a agents de control biològic de plagues, en diversos graus d'èxit.
 
Les espècies que depreden plagues agrícoles es consideren insectes beneficiosos. Vàries espècies han segut introduïdes fòra de la seua àrea de distribució com a agents de control biològic de plagues, en diversos graus d'èxit.
  
Llínea 36: Llínea 38:
  
 
La marieta rep diferents noms depenent dels paísos (''Catarina'' en [[Mèxic]], ''Chinita'' en [[Chile]] o ''Vaquita de San Antonio'' en [[Argentina]], per eixemple) o en els diferents territoris d'Espanya (''Marigorringo'' en el [[País Vasc]], ''Maruxiña'' en [[Galícia]] o ''Sanantonito'' o ''Sarantontón'' en les [[Illes Canàries]], per eixemple).
 
La marieta rep diferents noms depenent dels paísos (''Catarina'' en [[Mèxic]], ''Chinita'' en [[Chile]] o ''Vaquita de San Antonio'' en [[Argentina]], per eixemple) o en els diferents territoris d'Espanya (''Marigorringo'' en el [[País Vasc]], ''Maruxiña'' en [[Galícia]] o ''Sanantonito'' o ''Sarantontón'' en les [[Illes Canàries]], per eixemple).
 +
 +
== Referències ==
 +
* Judy Allen & Tudor Humphries (2000). Are You A Ladybug?, Kingfisher, p. 30
 +
* Revista Natura nº 14, mayo de 1984
 +
* Wainwright, Martin (17 de mayo de 2006). «The great drought». The Guardian (London)
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
Llínea 47: Llínea 54:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Coccinella septempunctata}}
 +
{{Wikispecies|Coccinellidae}}
 +
{{DGLV|Marieta}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Coccinellidae#Importancia Marieta en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Coccinellidae#Importancia Marieta en Wikipedia]

Última revisió del 12:49 13 abr 2024

Marieta

Una marieta o gallineta, (en castellà, mariquita, vaquita de San Antonio o catarina) és un insecte catalogat com Coccinellidae, són una família d'insectes coleòpters de la superfamília Cucujoidea. Les marietes són insectes beneficiosos per al camp.

Descripció[editar | editar còdic]

Marieta de color groc

Tenen el cos redonejat i en freqüència en coloracions lluentes, la coloració presenta alta variabilitat intraespecífica, controlada per canvis en un sol gen.

Alimentació[editar | editar còdic]

Moltes espècies s'alimenten de polls o pulgons, per lo que contribuïxen a controlar estes plagues.

Classes[editar | editar còdic]

La majoria de les espècies de coccinèlits són depredadors carnívors que s'alimenten d'insectes com cochinilles, pulgons o filoxera. Atres espècies consumixen matèria no animal, com a plantes i foncs.

Reproducció[editar | editar còdic]

Larves eixint dels ous

Es reproduïxen en primavera i estiu en regions templades i durant l'estació humida en regions tropicals. Moltes espècies depredadores posen els seus ous prop de colónies d'assuts, proporcionant a les seues larves una font d'aliment. Com la majoria dels insectes, desenrollen de larva a bua i a adult. Les espècies templades hivernen i pausen durant l'hivern; les tropicals estan inactives durant l'estació seca. Els coccinèlits migren entre els llocs de latència i de reproducció.

Insecte beneficiós[editar | editar còdic]

Marieta menjant un pulgó

Les espècies que depreden plagues agrícoles es consideren insectes beneficiosos. Vàries espècies han segut introduïdes fòra de la seua àrea de distribució com a agents de control biològic de plagues, en diversos graus d'èxit.

Espècies invasores[editar | editar còdic]

Algunes espècies són plagues en sí mateixes i ataquen els cultius agrícoles, o poden infestar les llars, sobretot en hivern. Espècies invasores com la Harmonia axyridis poden supondre una amenaça ecològica per a les espècies autòctones de coccinèlits.

Amenaces[editar | editar còdic]

Atres amenaces per als coccinèlits són el canvi climàtic i la destrucció de l'hàbitat.

Insecte popular[editar | editar còdic]

Estos insectes han eixercitat papers en el folclore, la religió i la poesia, i són especialment populars en les cançons infantils.

Denominacions[editar | editar còdic]

La marieta rep diferents noms depenent dels paísos (Catarina en Mèxic, Chinita en Chile o Vaquita de San Antonio en Argentina, per eixemple) o en els diferents territoris d'Espanya (Marigorringo en el País Vasc, Maruxiña en Galícia o Sanantonito o Sarantontón en les Illes Canàries, per eixemple).

Referències[editar | editar còdic]

  • Judy Allen & Tudor Humphries (2000). Are You A Ladybug?, Kingfisher, p. 30
  • Revista Natura nº 14, mayo de 1984
  • Wainwright, Martin (17 de mayo de 2006). «The great drought». The Guardian (London)

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Arnett, R. H. Jr. (2000) Segunda edición. American insects. CRC Press, Boca Raton, Londres, New York, Washington, D. C. ISBN 0-8493-0212-9
  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) cuarta edición. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3
  • Cibrián, T. D., (2017). Fundamentos de Entomología Forestal . Universidad Autónoma de Chapingo. 260-262
  • Hodek, I.; Honěk, A. (1996). Ecology of Coccinellidae (Series Entomologica, 54). Springer. ISBN 978-0792341772
  • Hodek, I; Honěk, A; Van Emden, H. F., eds. (2012). Ecology and Behaviour of the Ladybird Beetles (Coccinellidae). John Wiley & Sons. ISBN 978-1-118-22321-5. OCLC 792685088
  • McGavin, George C. (2000). "Insectos, arañas y otros artrópodos terrestres". Ediciones Omega S. L., Barcelona. ISBN 84-282-1201-5
  • Majerus, M (2016). Roy, H. E.; Brown, P. M. J., eds. A Natural History of Ladybird Beetles. Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-11607-8

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons