Hi ha nou manuscrits supervivents, dels quals huit estan escrits en la seua totalitat en [[anglés antic]] (també conegut com «[[anglosaxó]]»), mentres que el nové està en anglés antic en una traducció al [[llatí]] de cada anal. Un (la [[Crònica de Peterborough]]) conté també [[anglés mig]] primitiu. El més vell (Corp. Chris. MS 173) es coneix com a Crònica de Winchester, o Crònica de Parker, per [[Matthew Parker]], un [[Arquebisbe de Canterbury]] que va anar el seu propietari. Sis dels manuscrits es varen imprimir en una edició de [[any 1861|1861]] de B. Thorpe, en el text dispost en columnes etiquetades de la A a la F. Esta nomenclatura és d'us comú i es detalla avall. Seguint esta convenció, atres tres manuscrits adicionals se solen cridar [G], [H] i [I]. | Hi ha nou manuscrits supervivents, dels quals huit estan escrits en la seua totalitat en [[anglés antic]] (també conegut com «[[anglosaxó]]»), mentres que el nové està en anglés antic en una traducció al [[llatí]] de cada anal. Un (la [[Crònica de Peterborough]]) conté també [[anglés mig]] primitiu. El més vell (Corp. Chris. MS 173) es coneix com a Crònica de Winchester, o Crònica de Parker, per [[Matthew Parker]], un [[Arquebisbe de Canterbury]] que va anar el seu propietari. Sis dels manuscrits es varen imprimir en una edició de [[any 1861|1861]] de B. Thorpe, en el text dispost en columnes etiquetades de la A a la F. Esta nomenclatura és d'us comú i es detalla avall. Seguint esta convenció, atres tres manuscrits adicionals se solen cridar [G], [H] i [I]. |