Diferència entre les revisions de "Choriç"

 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Aspecto al corte del Chorizo de León.jpg|thumb|Aspecte al tall del choriç de Lleó]]
+
[[File:Aspecto al corte del Chorizo de León.jpg|thumb|250px|Aspecte al tall del choriç de Lleó]]
 +
[[Archiu:Tarmenas, chorizos finos (Torreblanca).jpg|thumb|250px|Choriç fresc]]
  
 
El '''choriç''' és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i [[all]]; açò el diferencia del choriç d'atres països.  
 
El '''choriç''' és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i [[all]]; açò el diferencia del choriç d'atres països.  

Última revisió del 11:55 9 nov 2025

Aspecte al tall del choriç de Lleó
Choriç fresc

El choriç és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del porc picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En Espanya, per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i all; açò el diferencia del choriç d'atres països.

Més conegudes fòra d'Europa són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En Uruguai i Argentina alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i Paraguai, i despuix també en Bolívia, Chile, Perú, el choriç parriller se menja en forma de choripà.

ReferènciesEditar

  • Luján, Nestor. (1994), “Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía”, Ed. Folio, Barcelona
  • Luján, Nestor. (1995), “El ritual del aperitivo”, Ed. Folio, Barcelona

BibliografiaEditar

  • Fabricación de embutidos: Principios y práctica, Effiong Essien, Acribia Editorial, ISBN 8420010545
  • Tratado de charcutería artesanal, Marcel Cottenceau et al., 2 volúmenes