Diferència entre les revisions de "Palau de Ripalda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Palau Ripalda''' o '''Castell Ripalda''' era un edifici d'estil eclèctic dissenyat l'any 1889 per l'arquitecte [[Joaquí...».)
 
 
(No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''Palau Ripalda''' o '''Castell Ripalda''' era un edifici d'estil [[Arquitectura eclèctica|eclèctic]] dissenyat l'any [[1889]] per l'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau Miramón]] (1849 - 1906), a la ciutat de [[Valéncia]], exactament en el [[Pla del Real]], al principi de l'[[Albereda de València|Albereda]] i actualment ocupat per l'edifici La Pagoda.
+
El '''Palau Ripalda''' o '''Castell Ripalda''' era un edifici d'estil [[Arquitectura eclèctica|eclèctic]] dissenyat en l'any [[1889]] per l'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau Miramón]] ([[1849]] - [[1906]]), en la ciutat de [[Valéncia]], exactament en el [[Pla del Real]], al principi de l'[[Albereda]] i actualment ocupat per l'edifici La Pagoda.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de [[1889]], inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. L'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició el [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardí de Monfort|Jardins de Monfort]].
+
L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardins de Monforte]].
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un ''chateaux'' francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda a València fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys [[1889]] i [[1891]]. Destacava l'alta torre circular rematada en una [[cuculla]] cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, [[Cornisa|cornises]] i baranes. L'aspecte de l'edifici era medieval, en merlets i [[arc ogival|arcs ogivals]], que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un [[jardí]], al seu torn delimitat en una tanca.
+
El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un ''chateaux'' francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys [[1889]] i [[1891]]. Destacava l'alta torre circular rematada en una [[cuculla]] cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, [[Cornisa|cornises]] i baranes. L'aspecte de l'edifici era migeval, en merlets i [[arc ogival|arcs ogivals]], que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un [[jardí]], al seu torn delimitat en una tanca.
  
 
== Galeria fotogràfica ==
 
== Galeria fotogràfica ==
Llínea 25: Llínea 25:
 
* http://www.lasprovincias.es/valencia/20080427/cultura/silenciosa-muerte-palacio-ripalda-20080427.html
 
* http://www.lasprovincias.es/valencia/20080427/cultura/silenciosa-muerte-palacio-ripalda-20080427.html
  
 +
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 +
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Palaus de la ciutat de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
 
[[Categoria:Edificis desapareguts]]
 
[[Categoria:Edificis desapareguts]]

Última revisió del 10:29 30 abr 2022

El Palau Ripalda o Castell Ripalda era un edifici d'estil eclèctic dissenyat en l'any 1889 per l'arquitecte Joaquim Maria Arnau Miramón (1849 - 1906), en la ciutat de Valéncia, exactament en el Pla del Real, al principi de l'Albereda i actualment ocupat per l'edifici La Pagoda.

Història[editar | editar còdic]

L'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón, a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any 1936 en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en 1971.[1] Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com La Pagoda, junt als Jardins de Monforte.

Descripció[editar | editar còdic]

El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un chateaux francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys 1889 i 1891. Destacava l'alta torre circular rematada en una cuculla cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, cornises i baranes. L'aspecte de l'edifici era migeval, en merlets i arcs ogivals, que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un jardí, al seu torn delimitat en una tanca.

Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • BENITO GOERLICH, D., La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925, Ajuntament de Valéncia, 1992.
  • ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2

Enllaços externs[editar | editar còdic]