Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes afegits ,  14:59 11 maig 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Tipica ferramenta tallada en pedra.jpg|thumb|right|200px|Típica ferramenta tallada en pedra.]]
 
[[Image:Tipica ferramenta tallada en pedra.jpg|thumb|right|200px|Típica ferramenta tallada en pedra.]]
La '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més avançada. La [[fusta]], els [[os|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuer..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de rotura concoidea, com el [[sílex]], el [[quarç]], la [[quarcita]], la [[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percusió. En tot i això, esta és una circunstància necesària, pero insuficent per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fundamentals per a lo que seria el nostre futur: la [[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, desde la seua cuna africana, i la revolució econòmica desde un sistema recolector-caçador, hasda un sistema parcialment productor (entre atres coes). El ranc de temps que abarca este periodo es ambiguu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és posible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de la humanitat_ no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra hasda que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.
+
L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més avançada. La [[fusta]], els [[os|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de rotura concoidea, com el [[sílex]], el [[quarç]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percusió. En tot i això, esta és una circumstància necessària, pero insuficent per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fundamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des de el seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de la'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.
En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). A este perodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Cobre, i sobre tot, la Edat de Bronze, durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocurrir entre 6000 a. C. i 2500 a. C.
+
En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'Edat de Bronze, durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocorrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C.
   −
Tradicionalment es e dividint esta Edat en Paleolític, en un istema econòmic de caça-recolecció i Neolític, en el que es produix la revolució cara al sistema econòmic productiu: [[agricultura]] i [[guanyaderia]].
+
Tradicionalment s'està dividint esta Edat en Paleolític, en un sistema econòmic de caça-recolecció i Neolític, en el que es produix la revolució cara al sistema econòmic productiu: [[agricultura]] i [[ganaderia]].
    
== Àfrica ==
 
== Àfrica ==
[[Àfrica]] és la cuna de la humanitat i actualment és el continetn en més pobles primitius supervivents, és fàcil concloure que la Prehistòria d'Àfrica és la més llarga i complexa de tot el globo.
+
[[Àfrica]] és el breçol de l'humanitat i actualment és el continent en més pobles primitius supervivents, és fàcil concloure que la Prehistòria d'Àfrica és la més llarga i complexa de tot el globo.
   −
A diferència de [[Eurasia]] i, inclús, Amèrica, els canvis climàtics ocorrints durant la rehistòria en el continent africà no són glaciacions sino periodos de major humetat (Pluvials) alternats en atrs de més ariddea (Interpluvails), si be la seua determoinació i cronologia és prou difícil de delimitar (per a alguns els episodis pluvials corresponen en les glaciacions, per a atres, en les interglaciars):
+
A diferència d'[[Eurasia]] i, inclús, Amèrica, els canvis climàtics ocorrits durant la prehistòria en el continent africà no són glaciacions sino periodos de major humitat (Pluvials) alternats en atres de més aridea (Interpluvails), si be la seua determinació i cronologia és prou difícil de delimitar (per a alguns els episodis pluvials corresponen en les glaciacions, per a atres, en les interglaciars):
   −
*''Kagueriense'': seria el pluvial conegut en major antiguetat, identificat en la vall del riu Kaguera (Uganda) i paralelisable en la glaciació Günz centroeuropea.
+
*''Kagueriense'': seria el pluvial conegut en major antiguetat, identificat en la vall del riu Kaguera (Uganda) i paralelisable en la glaciació Günz centreuropea.
    
*''Kamasiense'': és el segón episodi pluvial, paralelisable en la glaciació Mindel europea. La seua duració i les seues fases són tema de forta controvèrsia:
 
*''Kamasiense'': és el segón episodi pluvial, paralelisable en la glaciació Mindel europea. La seua duració i les seues fases són tema de forta controvèrsia:
**''Kanjeriense'': el tercer pluvial rep el nom de la chicoteta localitat keniata de Kanjera a bores del llac Victoria, a on ademés s'han localisat alguns asentaments olduvayensos. Encara que el Kanjeriense seria contemporàneu del Riss centreeuropeu, hi ha qui considera un estat subsidiari del Kamasiense.
+
**''Kanjeriense'': el tercer pluvial rep el nom de la chicoteta localitat kenyana de Kanjera a vores del llac Victoria, a on ademés s'han localisat alguns assentaments olduvayensos. Encara que el Kanjeriense seria contemporàneu del Riss centreeuropeu, hi ha qui considera un estat subsidiari del Kamasiense.
   −
*''Gambliense'': Existix un llògic dubte sobre si considerar-ho el tercer o el quart pluvial africà (depenent de la categoria que se li done al Kanjeriense). En qualsevol cas, sol asociar-se a la última glaciació, el Würm centreurfopeu. Fon identificat per primera vegada en els sediments de la cova de Gamble, en la localitat de Elmenteita (Kènia), a on Louis Leakey lo asocià en el Stillbayense.
+
*''Gambliense'': Existix un llògic dubte sobre si considerar-ho el tercer o el quart pluvial africà (depenent de la categoria que se li done al Kanjeriense). En qualsevol cas, sol associar-se a l'última glaciació, el Würm centreurfopeu. Fon identificat per primera vegada en els sediments de la cova de Gamble, en la localitat de Elmenteita (Kènia), a on Louis Leakey lo asocià en el Stillbayense.
**''Makaliense'': este episode no és un pluvial, sino una fase húmeda atestiguada en els sediments del riu Makalia (Kènia). Succeïx encara periodo àrit conegut com Postgambliense i abdós pareixen ser contomporàneus del postglaciar europeu. Aparentment, el Makaliense s'asòcia estretament al desenroll de la cultura Wilton en el sur del continent.
+
**''Makaliense'': este episodi no és un pluvial, sino una fase húmeda atestiguada en els sediments del riu Makalia (Kènia). Succeïx encara periodo àrit conegut com Postgambliense i abdós pareixen ser contomporàneus del postglaciar europeu. Aparentment, el Makaliense s'assòcia estretament al desenroll de la cultura Wilton en el sur del continent.
    
=== Nort d'Àfrica ===
 
=== Nort d'Àfrica ===
 
[[Image:Nortafrica.png|right|200px]]
 
[[Image:Nortafrica.png|right|200px]]
El [[Àfrica Mediterrànea]] té durant l'Edat de Pedra, una periodisació esencialment paralela a la Europea, al manco dasta el [[Neolític]], pero després, la influència de la civilisació egípcia i l¡arribada de colonisadors [[fenicis]] acelera el ritme evolutiu respecte a Europa.
+
L'[[Àfrica Mediterrànea]] té durant l'Edat de Pedra, una periodisació essencialment paralela a l'Europea, al manco fins al [[Neolític]], pero després, l'influència de la civilisació egípcia i l'arribada de colonisadors [[fenicis]] acelera el ritme evolutiu respecte a Europa.
    
=== El Paleolític ===
 
=== El Paleolític ===
 
[[Image:Mandibula.jpg|thumb|right|200px|Mandíbula]]
 
[[Image:Mandibula.jpg|thumb|right|200px|Mandíbula]]
Les cultures més antigues poden inscriure's en el ''Olduvayense'', localisat en yaiximents com ''Sidi Abderramà'' en [[Casablanca (Marroc)|Casablanca]] ([[Marroc]]), estudiant per el profesor '''Pierre Biberson''' i datat en prop del ''milló d'anys'', el qual ha pogut establir una transició gradual desde una cultura en la que predominen els cants tallats, hasta atra en la qeu el bifaç és el ''fòsil director''. Les indústries de ''Sidi Abderramà'' podrien vincular-se al tipo humà trobat per '''Camille Arambourg'' en [[Ternifine]] ([[Argèlia]]), el dit ''Atlanthropus mauritanicus'' (en realitat una varietat de [[Homo heidelbergensis]].
+
Les cultures més antigues poden inscriure's en l' ''Olduvayense'', localisat en jaciments com ''Sidi Abderramà'' en [[Casablanca (Marroc)|Casablanca]] ([[Marroc]]), estudiat per el professor '''Pierre Biberson''' i datat en prop del ''milló d'anys'', el qual ha pogut establir una transició gradual des d'una cultura en la que predominen els cants tallats, fins atra en la que el bifaç és el ''fòsil director''. Les indústries de ''Sidi Abderramà'' podrien vincular-se al tipo humà trobat per '''Camille Arambourg'' en [[Ternifine]] ([[Algèria]]), el dit ''Atlanthropus mauritanicus'' (en realitat una varietat de [[Homo heidelbergensis]].
    
=== Àfrica subsahariana ===
 
=== Àfrica subsahariana ===
 
[[Image:Africasur.png|left|200px]]
 
[[Image:Africasur.png|left|200px]]
La geografia del Àfrica central i meridional resulta prou homogèna comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta de una de les zones geològicament més antigues del planeta i la erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar les altiplanicies i depresions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Cono i la hoya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namibia i Zambia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen pac al est en asociació en la gran falla coenguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de longitut, ya que naix al sur de Mozambique i arriba al Mar Roig, des d'a on continua en Àsia, hasda la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.
+
La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogèna comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta de una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depresions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Cono i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de longitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on continua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.
   −
Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es posible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals al llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, posiblement, propicià la aparició i evolució dels homínits. Al pareixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs de Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven per els abres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer qeu les selves permaneixqueren en el oest, pero provocà una desecació del est, apareguent un territori de [[sabana|sabanes]] i [[pradera|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípedos, que posiblement, pertanyeren a l'espècie Ardipithecus, que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat.
+
Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es posible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals a lo llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, possiblement, propicià l'aparició i evolució dels homínits. Al pareixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs d'Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven pels arbres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer que les selves permaneixqueren en l'oest, pero provocà una desecació de l'est, apareguent un territori de [[sabana|sabanes]] i [[pradera|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípedos, que possiblement, pertanyeren a l'espècie Ardipithecus, que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat.
   −
No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraran ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al rspecte: per lo que a este punt es referix considerarem que són els membres del gènere Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es a dir, ans de necesitar-les, snese improvisar, sino prevenint el seu posible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i la ''Edat de Pedra'' que, per a el Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació angosaxona:
+
No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraren ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al rspecte: per lo que ad este punt es referix considerarem que són els membres del gènero Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es dir, ans de necessitar-les, sense improvisar, sino prevenint el seu possible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i l' ''Edat de Pedra'' que, per a l'Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació anglosaxona:
   −
=== Temprana "Edat de Pedra" ===
+
=== Primerenca "Edat de Pedra" ===
[[Image:Evoluciodelhome.png|thumb|right|200px|Evolució del [[Ser humà|Home]].]]
+
[[Image:Evoluciodelhome.png|thumb|right|200px|Evolució de l'[[Ser humà|Home]].]]
Lliteralment vol dir Edat de Pedra temprana, es referix al periodo comprés desde la aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, dasta fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de la [[evolució humana]] (puix els dits humans Primitius Moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants avanços culturals, que els que apenes coneguem els referents a uns pocs vestigis conservats de pdra i os. Per a entendre'ls millor sol dividr-se'n en dos grans etapes.
+
Lliteralment vol dir Edat de Pedra primerenca, es referix al periodo comprés des de l'aparició del primer ser humà, fa més de dos millons i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou, pràcticament, tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (puix els dits humans Primitius Moderns varen deure sorgir al final del mateix), aixina com importants avanços culturals, que els que apenes coneguem els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per a entendre'ls millor sol dividr-se'n en dos grans etapes.
    
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Edat de Pedra]]
 
[[Categoria:Edat de Pedra]]
804

edicions

Menú de navegació