Canvis

De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Notes socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.

De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Notes socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.

Es va examinar en [[Granada]] i [[Salamanca]], pero fon més estudiant que estudiós i més atent a les tertúlies, al periodisme, al teatre, a la lliteratura i als bous que a les lleis. Arribat el [[25 de novembre]] de [[1896]] a [[Madrit]] per a seguir els seus estudis, es va iniciar en mig de grans privacions en el periodisme republicà (''[[El País (Espanya)|El País]] '', d'on li van tirar; ''[[El Progrés]] '', periòdic de [[Alejandro Lerroux]]), rebent a soles el soport de [[Leopolt Alas (Clarí)|Leopoldo Alas]] en un dels seus ''Paliques'', a on va treballar com a crític, devall  els seudònims de ''Cándido'', en honor a [[Voltaire]], ''Ahrimán'', el deu persa de la destrucció, ''Charivari'' i ''Este'', entre atres. A poc a poc el seu nom fon apareixent cada vegada més en revistes i periòdics importants: ''Reviste Nova'', ''Joventut'' (firmant en Baroja i Maeztu com [[grup dels Tres]]), ''Art Jove'', ''El globo'', ''Ànima Espanyola'', ''Espanya'', ''L'Imparcial'', ''ABC''. Al mateix temps va publicant fullets i llibres. Escriu una trilogia de noveles autobiogràfiques a on ya utilisa el seu definitiu seudònim, '''Azorín''', que va començar a usar en [[1904]]: ''La voluntat'', ''Antoni Azorín'' i ''Les confessions d'un chicotet filòsof''.  

Es va examinar en [[Granada]] i [[Salamanca]], pero fon més estudiant que estudiós i més atent a les tertúlies, al periodisme, al teatre, a la lliteratura i als bous que a les lleis. Arribat el [[25 de novembre]] de [[1896]] a [[Madrit]] per a seguir els seus estudis, es va iniciar en mig de grans privacions en el periodisme republicà (''[[El País (Espanya)|El País]] '', d'on li varen tirar; ''[[El Progrés]] '', periòdic de [[Alejandro Lerroux]]), rebent a soles el soport de [[Leopolt Alas (Clarí)|Leopoldo Alas]] en un dels seus ''Paliques'', a on va treballar com a crític, devall  els seudònims de ''Cándido'', en honor a [[Voltaire]], ''Ahrimán'', el deu persa de la destrucció, ''Charivari'' i ''Este'', entre atres. A poc a poc el seu nom fon apareixent cada vegada més en revistes i periòdics importants: ''Reviste Nova'', ''Joventut'' (firmant en Baroja i Maeztu com [[grup dels Tres]]), ''Art Jove'', ''El globo'', ''Ànima Espanyola'', ''Espanya'', ''L'Imparcial'', ''ABC''. Al mateix temps va publicant fullets i llibres. Escriu una trilogia de noveles autobiogràfiques a on ya utilisa el seu definitiu seudònim, '''Azorín''', que va començar a usar en [[1904]]: ''La voluntat'', ''Antoni Azorín'' i ''Les confessions d'un chicotet filòsof''.  

A partir de [[1905]] el pensament i la lliteratura d'Azorín estan ya instalats en el conservadurisme. Comença a colaborar en ''ABC'' on participa activament en la vida política. [[Antoni Maura]], i sobretot el ministre [[La Cierva]], es convertixen en els seus màxims valedors. Entre [[1907]] i [[1919]] fon cinc vegades diputat i dos breus temporades (en [[1917]] i [[1919]]) subsecretari d'Instrucció Pública. Tenia ya una llarga trayectòria en la prensa madrilenya quan es va incorporar a La Vanguardia com a crític literari.<ref>[http://comunidad.lavanguardia.es/component/20081124/369563/los-200-articulos-de-azorin.xhtml Azorín s'incorpora a La Vanguardia com a crític lliterari]</ref> Gràcies a l'interés del director [[Miquel dels Sants Oliver]], Azorín va publicar, en este rotatiu, prop de 200 artículs entre [[1914]] i [[1917]]. No és res estrany que un conspicu representant de la cultura castellana publicara en les pàgines d'un diari barcelonés com [[La Vanguardia]], ya que Barcelona fon la capital a on es va impulsar i se va donar a conéixer, segons els estudiosos, la [[generació del 98]].

A partir de [[1905]] el pensament i la lliteratura d'Azorín estan ya instalats en el conservadurisme. Comença a colaborar en ''ABC'' on participa activament en la vida política. [[Antoni Maura]], i sobretot el ministre [[La Cierva]], es convertixen en els seus màxims valedors. Entre [[1907]] i [[1919]] fon cinc vegades diputat i dos breus temporades (en [[1917]] i [[1919]]) subsecretari d'Instrucció Pública. Tenia ya una llarga trayectòria en la prensa madrilenya quan es va incorporar a La Vanguardia com a crític literari.<ref>[http://comunidad.lavanguardia.es/component/20081124/369563/los-200-articulos-de-azorin.xhtml Azorín s'incorpora a La Vanguardia com a crític lliterari]</ref> Gràcies a l'interés del director [[Miquel dels Sants Oliver]], Azorín va publicar, en este rotatiu, prop de 200 artículs entre [[1914]] i [[1917]]. No és res estrany que un conspicu representant de la cultura castellana publicara en les pàgines d'un diari barcelonés com [[La Vanguardia]], ya que Barcelona fon la capital a on es va impulsar i se va donar a conéixer, segons els estudiosos, la [[generació del 98]].