Canvis

D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres.

D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres.

   

   

El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.

El [[8 d'abril]] de l'any [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.

De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.

De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió varen quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.

   

   

Fins a [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]].

Fins a l'any [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]].

== Demografia ==

== Demografia ==

== Monuments i llocs d'interés ==

== Monuments i llocs d'interés ==

*'''Porta migeval "El Portalet"'''

*Porta migeval "El Portalet"

*'''Casa dels Fenollars'''

*Casa dels Fenollars

*'''Casa dels Moncada'''

*Casa dels Moncada

*'''Jardí de Sants'''

*Jardí de Sants

*'''Font dels 30 canelles'''

*Font dels 30 canelles

*'''[[Castillo de Penàguila]] ''': fortalea àrap del [[sigle VIII]] construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i [[sigle XVI|XVI]].

*[[Castillo de Penàguila]]: fortalea àrap del [[sigle VIII]] construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i [[sigle XVI|XVI]].

== Política ==

== Política ==