Canvis

L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eix estat fon fundat pels vikings varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [[Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. Ad este li succeí son fill Oleg que conquistà Kiev i la feu la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eix estat fon fundat pels vikings varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [[Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. Ad este li succeí son fill Oleg que conquistà Kiev i la feu la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus de la regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncip de la dinastia ruríkida, governat sobre la resta de principats Russos. En tot i això, est estat arribà al seu fi a causa de l'invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus de la regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncip de la dinastia ruríkida, governat sobre la resta de principats Russos. Encara que, este estat arribà al seu fi a causa de l'invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. La resta de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.  

L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.  

A mitat del [[sigle XVII]], esclaud fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'edclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.

A mitat del [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.

L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys despuix naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.

El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.

Despuix del trencament de l'imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] se generaren nous estats. En [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprovà una llei que fa de l'idioma ucranià la llengua oficial de l'estat.

Despuix del trencament de l'imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] se generaren nous estats. En l'any [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprovà una llei que fa de l'idioma ucranià la llengua oficial de l'estat.

El govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental s'uní a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la presa de Lviv per l'eixèrcit polac, s'exila en [[Àustria]].

El govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental s'uní a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la presa de Lviv per l'eixèrcit polac, s'exila en [[Àustria]].

Despuix de la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberada dita [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades.

Despuix de la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberada dita [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades.

En [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage a soles igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

En l'any [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage a soles igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].

Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].