111 237
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 11:
Llínea 11: − +
sense resum d'edició
[[Image:Iglesia de Sant Joan del Mercat per darrere.jpg|thumb|right|300px|<center>Part de Darrere de Sant Joan del Mercat</center>]]
[[Image:Iglesia de Sant Joan del Mercat per darrere.jpg|thumb|right|300px|<center>Part de Darrere de Sant Joan del Mercat</center>]]
[[Image:Itlesia de Sant Joan del Mercat per davant.jpg|thumb|right|300px|<center>Part de davant de Sant Joan del Mercat</center>]]
[[Image:Itlesia de Sant Joan del Mercat per davant.jpg|thumb|right|300px|<center>Part de davant de Sant Joan del Mercat</center>]]
La '''Iglésia''' de '''Sant Joan del Mercat''' és una iglésia situada en la ciutat de [[Valéncia]], front a la [[Llonja de la Seda]], i al costat del [[Mercat Central]], construida damunt de l'antiga mesquita en [[1240]].
La '''Iglésia''' de '''Sant Joan del Mercat''' és una iglésia situada en la ciutat de [[Valéncia]], front a la [[Llonja de la Seda]], i al costat del [[Mercat Central]], construida damunt de l'antiga mesquita en l'any [[1240]].
L'iglésia se titula Real, des de [[1858]], per decret d'[[Isabel II]] que la visità el 2 de [[juny]] del mateix any, com abans ho feren [[Carles III]], en [[1706]], i els reis de [[Sicília]], Francesc i la seua esposa en [[1823]] i en [[1902]] ho va fer l'Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.
L'iglésia se titula Real, des de l'any [[1858]], per decret d'[[Isabel II]] que la visità el 2 de [[juny]] del mateix any, com abans ho feren [[Carles III]], en [[1706]], i els reis de [[Sicília]], Francesc i la seua esposa en [[1823]] i en [[1902]] ho va fer l'Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.
Està catalogat com a ''Monument Històric Artístic Nacional'' des del 21 de [[Febrer]] de [[1947]].
Està catalogat com a ''Monument Històric Artístic Nacional'' des del 21 de [[Febrer]] de [[1947]].
Serà en el [[sigle XVII]] i escomençaments del [[sigle XVIII]] quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.
Serà en el [[sigle XVII]] i escomençaments del [[sigle XVIII]] quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.
De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon concebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en [[1700]].
De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon concebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en l'any [[1700]].
De la frontera que dona a la [[plaça del Mercat]] destaca l'escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella es troba la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en lo alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.
De la frontera que dona a la [[plaça del Mercat]] destaca l'escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella es troba la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en lo alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.