Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Text reemplaça - ' mitan del ' a ' mitan '
Llínea 2: Llínea 2:  
La '''Concatedral de Santa María''', també nomenada iglésia de Santa María la Major en [[Castelló de la Plana]] és un temple d'estil gòtic valencià en posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la [[Plaça Major de Castelló]], junt a l'Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com a [[El Fadrí]].
 
La '''Concatedral de Santa María''', també nomenada iglésia de Santa María la Major en [[Castelló de la Plana]] és un temple d'estil gòtic valencià en posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la [[Plaça Major de Castelló]], junt a l'Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com a [[El Fadrí]].
   −
S'inicia la construcció del temple a finals del [[sigle XIII]]. Destruït per un incendi, se recomencen les obres a mitan del [[sigle XIV]], sent ampliades a principis del [[sigle XV]] pel mestre d'obres Miguel García de [[Sogorp]], i sent consagrat el temple en l'any [[1549]]. La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capelles laterals i una central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de creueria sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit. El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció. En l'ny [[1662]], en traces de Juan Ibáñez, se construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.
+
S'inicia la construcció del temple a finals del [[sigle XIII]]. Destruït per un incendi, se recomencen les obres a mitan [[sigle XIV]], sent ampliades a principis del [[sigle XV]] pel mestre d'obres Miguel García de [[Sogorp]], i sent consagrat el temple en l'any [[1549]]. La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capelles laterals i una central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de creueria sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit. El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció. En l'ny [[1662]], en traces de Juan Ibáñez, se construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.
    
La Concatedral de Santa María, declarada en l'any [[1931]] Monument Històric-Artístic Nacional, va ser incendiada premeditadament el [[24 de juliol]] de [[1936]] en els primers dies de la [[Guerra Civil]] i derribada mesos despuix per un acort municipal. La seua reconstrucció, començada en [[1939]] a partir d'un proyecte de l'arquitecte castellonenc Vicent Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en [[1999]].
 
La Concatedral de Santa María, declarada en l'any [[1931]] Monument Històric-Artístic Nacional, va ser incendiada premeditadament el [[24 de juliol]] de [[1936]] en els primers dies de la [[Guerra Civil]] i derribada mesos despuix per un acort municipal. La seua reconstrucció, començada en [[1939]] a partir d'un proyecte de l'arquitecte castellonenc Vicent Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en [[1999]].
111 182

edicions

Menú de navegació