Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
108 bytes afegits ,  09:26 10 abr 2020
sense resum d'edició
Llínea 60: Llínea 60:     
== La negació de l'ànima. Materialisme vs. Idealisme. ==
 
== La negació de l'ànima. Materialisme vs. Idealisme. ==
El ''materialisme dialèctic'' de Marx (1818-1883) (Fig. 7) i Engels ([[1820]]-[[1895]]) afirma bàsicament que la realitat s'identifica en la matèria. No existix més que matèria. No existixen substàncies espirituals, immaterials, separades o com es vullga dir, sino només matèria. L'enteniment humà, la “psique”, sí que existix, pero és produït per la matèria. El funcionament del cervell humà crea eixa sensació de realitat immaterial que nomenem ''ment'' o ''intelecte''.<br>
+
El ''materialisme dialèctic'' de Marx (1818-1883) i Engels ([[1820]]-[[1895]]) afirma bàsicament que la realitat s'identifica en la matèria. No existix més que matèria. No existixen substàncies espirituals, immaterials, separades o com es vullga dir, sino només matèria. L'enteniment humà, la “psique”, sí que existix, pero és produït per la matèria. El funcionament del cervell humà crea eixa sensació de realitat immaterial que nomenem ''ment'' o ''intelecte''.<br>
 +
<gallery>
 +
Archiu:Karl_Marx.jpg|Karl Marx en 1875
 +
</gallery>
 
La filosofia tradicional havia considerat necessària l'existència de realitats immaterials (forma substancial, substància, essència...) per a explicar els canvis en la naturalea: en tot canvi material, n'hi ha un principi que no canvia, que dona continuïtat al ser de les coses: la matèria; les coses no deixen d'existir i passa a crear-se una realitat nova, sino que sobre la matèria actua allò que sí que canvia, i és immaterial. Per al materialisme dialèctic, la matèria no necessita de realitats espirituals per a canviar i produir coses noves, sino que té en si la capacitat d'evolucionar per mig de canvis chicotets i successius que han donat lloc a la realitat tal com la coneixem.<br>
 
La filosofia tradicional havia considerat necessària l'existència de realitats immaterials (forma substancial, substància, essència...) per a explicar els canvis en la naturalea: en tot canvi material, n'hi ha un principi que no canvia, que dona continuïtat al ser de les coses: la matèria; les coses no deixen d'existir i passa a crear-se una realitat nova, sino que sobre la matèria actua allò que sí que canvia, i és immaterial. Per al materialisme dialèctic, la matèria no necessita de realitats espirituals per a canviar i produir coses noves, sino que té en si la capacitat d'evolucionar per mig de canvis chicotets i successius que han donat lloc a la realitat tal com la coneixem.<br>
 
Front a eixe atac radical a sigles i sigles d'història de la filosofia apareix la reacció de l'idealisme. Fichte ([[1762]]-[[1814]]), Scheling ([[1775]]-[[1854]]) i Hegel ([[1770]]-[[1831]]), idealistes alemanys, havien portat l'idealisme al terreny del panteisme: no existix el “yo pensant” de Descartes, sino “el pensament”, que es manifesta en multiplicitat de persones. Bergson ([[1859]]-[[1941]]; premi Nobel de Lliteratura en [[1927]]) (Fig. 8) torna a l'individualisme sense abandonar l'espiritualisme propi de Descartes, pero donant-li encara més importància a l'ànima que al cos, de manera que el cos seria només l'instrument que té l'ànima per a relacionar-se en les coses materials; l'unió ànima-cos seria purament accidental, com la del vestit i el clau a on es penja.<br>
 
Front a eixe atac radical a sigles i sigles d'història de la filosofia apareix la reacció de l'idealisme. Fichte ([[1762]]-[[1814]]), Scheling ([[1775]]-[[1854]]) i Hegel ([[1770]]-[[1831]]), idealistes alemanys, havien portat l'idealisme al terreny del panteisme: no existix el “yo pensant” de Descartes, sino “el pensament”, que es manifesta en multiplicitat de persones. Bergson ([[1859]]-[[1941]]; premi Nobel de Lliteratura en [[1927]]) (Fig. 8) torna a l'individualisme sense abandonar l'espiritualisme propi de Descartes, pero donant-li encara més importància a l'ànima que al cos, de manera que el cos seria només l'instrument que té l'ànima per a relacionar-se en les coses materials; l'unió ànima-cos seria purament accidental, com la del vestit i el clau a on es penja.<br>
 
== La situació contemporànea. El cientificisme. ==
 
== La situació contemporànea. El cientificisme. ==
 
En la societat actual ha triumfat el materialisme sobre l'idealisme. Vivim en una societat que sobrevalora les ciències empíriques, fins a convertir-les en un religió: lo que les ciències no saben, és que ''encara no'' ho saben, pero no cap dubte que ho sabran; les màquines que encara no s'han inventat, s'acabaran inventant; les malalties que encara no es curen, s'acabaran curant. Ara be, la Ciència empírica només pot estudiar coses materials, és un mètodo d'estudi per a la realitat física. Per tant, per al comú de les persones, lo que no és físic, material, no existix, són fantasmes.<br>
 
En la societat actual ha triumfat el materialisme sobre l'idealisme. Vivim en una societat que sobrevalora les ciències empíriques, fins a convertir-les en un religió: lo que les ciències no saben, és que ''encara no'' ho saben, pero no cap dubte que ho sabran; les màquines que encara no s'han inventat, s'acabaran inventant; les malalties que encara no es curen, s'acabaran curant. Ara be, la Ciència empírica només pot estudiar coses materials, és un mètodo d'estudi per a la realitat física. Per tant, per al comú de les persones, lo que no és físic, material, no existix, són fantasmes.<br>
El bioquímic i escritor britànic Rupert Sheldrake (naixcut en [[1942]]) (Fig. 9), en la seua obra “La quimera de la Ciència” denuncia el reduccionisme que hi ha darrere d'esta creença tan escampada en la societat actual <ref>3. Rupert Sheldrake - El espejismo de la ciencia. Traductor Antonio Francisco Rodríguez Esteban. Barcelona: Editorial Kairós. 2013. ISBN 978-84-9988-241-3.</ref>.<br>
+
El bioquímic i escritor britànic Rupert Sheldrake (naixcut en [[1942]]), en la seua obra “La quimera de la Ciència” denuncia el reduccionisme que hi ha darrere d'esta creença tan escampada en la societat actual <ref>3. Rupert Sheldrake - El espejismo de la ciencia. Traductor Antonio Francisco Rodríguez Esteban. Barcelona: Editorial Kairós. 2013. ISBN 978-84-9988-241-3.</ref>.<br>
 +
<gallery>
 +
Archiu:Rupert_Sheldrake.jpg|Rupert Sheldrake
 +
</gallery>
 
En primer lloc, la Ciència empírica és un mètodo de coneiximent, pero no és l'únic mètodo que existix; moltes coses les coneixem per intuïció, o per reflexió abstracta. La vida quotidiana està plena d'eixemples de coses que coneixem en certea sense haver-les somés a experiments científics: “esta persona me vol”; “al meu fill no li agradarà esta notícia”...<br>
 
En primer lloc, la Ciència empírica és un mètodo de coneiximent, pero no és l'únic mètodo que existix; moltes coses les coneixem per intuïció, o per reflexió abstracta. La vida quotidiana està plena d'eixemples de coses que coneixem en certea sense haver-les somés a experiments científics: “esta persona me vol”; “al meu fill no li agradarà esta notícia”...<br>
 
En segon lloc, l'argument de que el pensament humà reflexiu i abstracte és una pura apariència, frut de les reaccions químiques del cervell, és fàcilment rebatible: molt be, si les idees no són reals, sino ilusions creades per reaccions químiques del cervell, en tal cas eixa teoria no és verdadera, és pura apariència, frut de les reaccions químiques del cervell de qui la planteja.<br>
 
En segon lloc, l'argument de que el pensament humà reflexiu i abstracte és una pura apariència, frut de les reaccions químiques del cervell, és fàcilment rebatible: molt be, si les idees no són reals, sino ilusions creades per reaccions químiques del cervell, en tal cas eixa teoria no és verdadera, és pura apariència, frut de les reaccions químiques del cervell de qui la planteja.<br>
88

edicions

Menú de navegació