Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
34 bytes afegits ,  23:09 24 maig 2021
Llínea 12: Llínea 12:  
El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàlica, ''parissis'' que habità a la regió durant el temps de la conquista romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat ([[Île de la Cité|''Île de la Cité'']]), una chicoteta illa a on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de [[Notre Dame]]. Esta illa està conectada en una atra illa ([[Île Saint-Louis|''Île Saint-Louis'']]), a on es troben cases elegants dels [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]].
 
El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàlica, ''parissis'' que habità a la regió durant el temps de la conquista romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat ([[Île de la Cité|''Île de la Cité'']]), una chicoteta illa a on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de [[Notre Dame]]. Esta illa està conectada en una atra illa ([[Île Saint-Louis|''Île Saint-Louis'']]), a on es troben cases elegants dels [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]].
   −
París va ser ocupada per la tribu gàlica fins a l'arribada dels romans el [[52]] aC. Els invasors es referien als habitants gàlics com els "parisii", pero nomenaren la ciutat "[[Lutècia]]" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys despuix, la ciutat es estengué a la vora del Sena, i canvià el seu nom a París.
+
París va ser ocupada per la tribu gàlica fins a l'arribada dels romans en l'any [[52 a. C.]]. Els invasors es referien als habitants gàlics com els "parisii", pero nomenaren la ciutat "[[Lutècia]]" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys despuix, la ciutat s'estengué a la vora del Sena, i canvià el seu nom a París.
    
El govern romà acabà en l'any [[508]] quan Clovis el Franc la convertí en la capital de la [[dinastia merovíngia]] dels francs. En l'any [[511]] comissionà la construcció de la catedral de St. Etienne, en l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings forçaren als habitants a construir una fortalea en l'illa. El [[28 de març]] de l'any [[845]] Paris fon saquejada pels víkings, encapçalats per [[Ragnar Lodbrok]]. La debilitat dels atres reis i comtes de [[França]] provocà l'ascens en importància dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de França.
 
El govern romà acabà en l'any [[508]] quan Clovis el Franc la convertí en la capital de la [[dinastia merovíngia]] dels francs. En l'any [[511]] comissionà la construcció de la catedral de St. Etienne, en l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings forçaren als habitants a construir una fortalea en l'illa. El [[28 de març]] de l'any [[845]] Paris fon saquejada pels víkings, encapçalats per [[Ragnar Lodbrok]]. La debilitat dels atres reis i comtes de [[França]] provocà l'ascens en importància dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de França.
   −
Durant l'[[edat mija]] la ciutat prosperà com centre comercial i intelectual de l'época. Durant el regnat de [[Lluís XIV]], de [[1643]] a [[1715]], la residència real es mogué de París a [[Versalles]]. La [[Revolució Francesa]] començà el [[14 de juliol]] de  [[1789]], i la ciutat fon centre del conflicte. En [[1814]] els aliats de la [[sexta Coalició]] ocuparen la ciutat<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alison |nom=Archibald |títol=History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 |url=http://books.google.cat/books?id=sPssAAAAYAAJ&pg=PA155&dq=march+1814+paris+occupied&hl=ca&ei=Uc20Tq_KB8WS8gPfvpiNBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=march%201814%20paris%20occupied&f=false |llengua=francès |editorial=Harper & brothers |data=1842 |pàgines=Vol.1, p.155 |isbn= }}</ref> i [[Napoleó Bonaparte]] és exiliat a l'illa d'Elba. El [[1870]] la guerra en Prússia acabà en el sege de París, que es rendí el [[1871]], despuix d'un hivern de fam i sanc.
+
Durant l'[[edat mija]] la ciutat prosperà com centre comercial i intelectual de l'época. Durant el regnat de [[Lluís XIV]], de [[1643]] a [[1715]], la residència real es mogué de París a [[Versalles]]. La [[Revolució Francesa]] començà el [[14 de juliol]] de  [[1789]], i la ciutat fon centre del conflicte. En l'any [[1814]] els aliats de la [[sexta Coalició]] ocuparen la ciutat<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alison |nom=Archibald |títol=History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 |url=http://books.google.cat/books?id=sPssAAAAYAAJ&pg=PA155&dq=march+1814+paris+occupied&hl=ca&ei=Uc20Tq_KB8WS8gPfvpiNBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=march%201814%20paris%20occupied&f=false |llengua=francès |editorial=Harper & brothers |data=1842 |pàgines=Vol.1, p.155 |isbn= }}</ref> i [[Napoleó Bonaparte]] és exiliat a l'illa d'Elba. En l'any  [[1870]] la guerra en Prússia acabà en el sege de París, que es rendí en [[1871]], despuix d'un hivern de fam i sanc.
   −
La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, fon construïda el [[1889]] en un periodo de prosperitat conegut com la ''Belle Epoque'', l'época bella. En [[1900]] París fon seu del [[Jocs Olímpics]]. Caigué en mans dels alemans durant la [[Segona Guerra Mundial]] i fon lliberad l'agost de [[1944]].  
+
La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, fon construïda en l'any  [[1889]] en un periodo de prosperitat conegut com la ''Belle Epoque'', l'época bella. En [[1900]] París fon seu del [[Jocs Olímpics]]. Caigué en mans dels alemans durant la [[Segona Guerra Mundial]] i fon lliberada en [[agost]] de [[1944]].  
    
Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant lliteràries com musicals, com a terra de bohemis. Aixina, per eixemple, l'acció de [[La Bohème|''La Bohème'']] de [[Giacomo Puccini]] se situa en la ciutat, i Violeta, de [[La Traviata|''La Traviata'']], hi viu.
 
Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant lliteràries com musicals, com a terra de bohemis. Aixina, per eixemple, l'acció de [[La Bohème|''La Bohème'']] de [[Giacomo Puccini]] se situa en la ciutat, i Violeta, de [[La Traviata|''La Traviata'']], hi viu.
110 877

edicions

Menú de navegació