Canvis

Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Aixina, el Xúquer és podria considerar com un riu que a soles presenta, en poques paraules, dos trams: un montanyós (o en major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.

Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Aixina, el Xúquer és podria considerar com un riu que a soles presenta, en poques paraules, dos trams: un montanyós (o en major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.

[[Image: Júcar_en_Millares.jpg|thumb|right|350px|El Xúquer aigües amunt de Millars, encaixat en un profunt canó en el massiç del Caroig]]

[[Image: Júcar_en_Millares.jpg|thumb|right|350px|El Xúquer aigües amunt de Millars, encaixat en un profunt canó en el massiç del Caroig]]

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams a on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer a lo llarc de més de 40 km de llongitut, lo que dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams a on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer a lo llarc de més de 40 km de llongitut, lo que dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt a on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

Aixina, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, en talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc despuix torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per a on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, despuix de tot això, és torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, a lo llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de [[Cortes de Pallars]] i del Albeitar.  

Aixina, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, en talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc despuix torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per a on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, despuix de tot això, és torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, a lo llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de [[Cortes de Pallars]] i del Albeitar.