| Alfons Vila passà de ser una persona ideològicament [[Valencianisme|valencianista]], acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i membre de la seua junta directiva, a una ideologia completament oposta, [[Pancatalanisme|pancatalanista]], i pertànyer a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). | | Alfons Vila passà de ser una persona ideològicament [[Valencianisme|valencianista]], acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i membre de la seua junta directiva, a una ideologia completament oposta, [[Pancatalanisme|pancatalanista]], i pertànyer a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). |
− | {{Cita|L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i propies de les seues respectives comunitats.|''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'' (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno}} | + | {{Cita|L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i pròpies de les seues respectives comunitats.|''L'unitat de la llengua: Fasetat i mit'' (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno}} |