Canvis

=== Història de la llengua ===

=== Història de la llengua ===

El valencià és un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l'enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del [[sigle XV]] es poden trobar multitut de mencions a on els autors del [[Sigle d'Or valencià]] expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala [[Francesc Eiximenis]], i els valencians [[Joanot Martorell]], [[Isabel de Villena]], [[Antoni Canals]], [[Bonifaci Ferrer]], [[Roiç de Corella]], [[Joan Esteve]], etc., inclus figures de la lliteratura castellana com [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]] han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra d'una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l'idioma, com demostrà [[Carles Recio]], que s'esten a lo llarc del [[sigle XV]], eixemples són: [[Gregori Mayans]], [[Carles Ros]], [[Martí de Viciana]], [[Joan Llorenç]]. La forta presencia de la [[llengua valenciana]] es deixà sentir en [[Catalunya]] com mostren les proves aportades per [[Ricart Garcia Moya|Garcia i Moya]]. En les últimes époques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmació [[Antonio Ubieto]], [[Julián San Valero]], [[Vicente Castell Mahiques]], [[Julián Ribera]], [[Salvador de Madariaga]], [[Claudio Sánchez Albornoz]], [[Miguel de Unamuno]], [[Azorín]], [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]], [[Ricardo de la Cierva]], etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe és ampla, ya en l'any [[1472]] Joan Esteve redactà el [[Liber Elegantiarum]], ademés d'obres com les que publicaren Carles Ros, [[Josep Escrig]] i [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] o el [[Lluís Fullana|Pare Fullana]] fins a arribar a l'obra lexicografica valenciana més moderna: el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana]]. L'insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, també ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de [[Josep Nebot]] i en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia [[Benjamin Agulló]] pel compliment del 75 aniversari de l'entrada del gramatic per la llengua valenciana en la [[RAE]], i la codificació actual més ambiciosa realisada per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]].

El valencià és un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l'enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del [[sigle XV]] es poden trobar multitut de mencions a on els autors del [[Sigle d'Or valencià]] expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala [[Francesc Eiximenis]], i els valencians [[Joanot Martorell]], [[Isabel de Villena]], [[Antoni Canals]], [[Bonifaci Ferrer]], [[Roiç de Corella]], [[Joan Esteve]], etc., inclus figures de la lliteratura castellana com [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]] han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra d'una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l'idioma, com demostrà [[Carles Recio]], que s'esten a lo llarc del [[sigle XV]], eixemples són: [[Gregori Mayans]], [[Carles Ros]], [[Martí de Viciana]], [[Joan Llorenç]]. La forta presencia de la [[llengua valenciana]] es deixà sentir en [[Catalunya]] com mostren les proves aportades per [[Ricart Garcia Moya|Garcia i Moya]]. En les últimes époques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmació [[Antonio Ubieto]], [[Julián San Valero]], [[Vicente Castell Mahiques]], [[Julián Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Salvador de Madariaga]], [[Claudio Sánchez Albornoz]], [[Miguel de Unamuno]], [[Azorín]], [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]], [[Ricardo de la Cierva]], etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe és ampla, ya en l'any [[1472]] Joan Esteve redactà el [[Liber Elegantiarum]], ademés d'obres com les que publicaren Carles Ros, [[Josep Escrig]] i [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] o el [[Lluís Fullana|Pare Fullana]] fins a arribar a l'obra lexicografica valenciana més moderna: el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana]]. L'insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, també ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de [[Josep Nebot]] i en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia [[Benjamin Agulló]] pel compliment del 75 aniversari de l'entrada del gramatic per la llengua valenciana en la [[RAE]], i la codificació actual més ambiciosa realisada per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]].

=== Llingüística ===

=== Llingüística ===