78 813
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: − +
Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'
A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les més prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].
A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les més prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].
En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|segles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles.
En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles.
El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encàrrecs per a la restauració en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com també del del Saló d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica de Valéncia]].
El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encàrrecs per a la restauració en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com també del del Saló d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica de Valéncia]].