− | El '''calendari chinenc''' és de tipos [[calendari llunisolar|llunisolar]], a diferència del [[calendari gregorià]] occidental que utilisa el [[calendari solar|sol]] com a referència. | + | El '''calendari chinenc''' és de tipos [[calendari llunisolar|llunisolar]], a diferència del [[calendari gregorià]] occidental que utilisa el [[sol]] com a referència. |
− | El seu orige s'associa en el [[Emperador Groc]] ([[Huang tu]],[[Huang Doní]]), al voltant de l'any 2637 a. C., quan va introduir 5 cicles de dotze anys regits per animals distintius: [[Rata]], [[Búfal]], [[Panthera tigris|Tigre]], [[Llebre]], [[Dragó]], [[Serp]], [[Cavall]], [[Ovella]], [[Mona]], [[Gall]], [[Gos]] i [[Porc]]. Les cases pigues o ''shu'' són cada una de les 28 constelacions del zodíac llunar. Depenent del dia i hora de naiximent de la persona, la [[lluna]] estarà en algun de les cases pigues, que, segons l'astrologia chinenca, determina a cada persona. | + | El seu orige s'associa en el [[Emperador Groc]] ([[Huang tu]],[[Huang Doní]]), al voltant de l'[[any]] 2637 a. C., quan va introduir 5 cicles de dotze anys regits per animals distintius: [[Rata]], [[Búfal]], [[Panthera tigris|Tigre]], [[Llebre]], [[Dragó]], [[Serp]], [[Cavall]], [[Ovella]], [[Mona]], [[Gall]], [[Gos]] i [[Porc]]. Les cases pigues o ''shu'' són cada una de les 28 constelacions del zodíac [[lluna|llunar]]. Depenent del [[dia]] i [[hora]] de naiximent de la persona, la [[lluna]] estarà en algun de les cases pigues, que, segons l'astrologia chinenca, determina a cada persona. |
| Alguns atribuïxen l'orige del calendari chinenc tradicional a la civilisació [[Xia]], que ocupava la regió durant el [[sigle XXII a. C.|sigle XXII a. C.]], mentres que atres ho atribuïxen directament al mític [[Huangdi]], unificador i primer emperador de la China, que va viure en el [[sigle III a. C.|sigle III a. C.]] | | Alguns atribuïxen l'orige del calendari chinenc tradicional a la civilisació [[Xia]], que ocupava la regió durant el [[sigle XXII a. C.|sigle XXII a. C.]], mentres que atres ho atribuïxen directament al mític [[Huangdi]], unificador i primer emperador de la China, que va viure en el [[sigle III a. C.|sigle III a. C.]] |
− | Els dies del mes es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per la qual cosa un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora. | + | Els [[dia|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per la qual cosa un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora. |