Canvis

El mit del descens de la [[Deu|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.

El mit del descens de la [[Deu|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.

Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als dimonis. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.​

Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.​

== Referències ==

== Referències ==