Canvis

L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO₂) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats".  

L'adicció de la [[rent]] provoca la [[fermentació alcohòlica|fermentació]] de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de [[diòxit de carbono]] (CO₂) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena [[Pa àzim|àzim]], i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats".  

És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<ref> McGee, Harold. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen. 2004. Scribner. Nueva York. Isbn 0-684-80001-2</ref> Els [[pa pla|panes plans]], molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics. Una variant del pa en denominació pròpia són les [[gallete]]s i els [[pastiç]]os que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.<ref>  Dupaigne, Bernard. The History of Bread . 1999. Harry N. Abrams, Inc. Isbn  0810934388}}</ref>  

És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.<ref> McGee, Harold. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen. 2004. Scribner. Nueva York. Isbn 0-684-80001-2</ref> Els [[pa pla|panes plans]], molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics. Una variant del pa en denominació pròpia són les [[gallete]]s i els [[pastiç]]os que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.<ref>  Dupaigne, Bernard. The History of Bread . [[1999]]. Harry N. Abrams, Inc. Isbn  0810934388}}</ref>  

A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc.

A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos [[mole]]s i [[tècniques de pastat de pa|tècniques de pastat]]: d'esta manera hi ha les [[baguette|barres]], les [[trena]]s, els rodanches, etc.

Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i a poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el  [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]]. H. E., Jacob.  Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. 1997.The Lyons Press. Isbn 1558215751</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]].

Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els [[famílies|núcleus familiars]] i a poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el  [[forn]], ha anat cobrant importància en les zones [[ciutat|urbanes]]. H. E., Jacob.  Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. [[1997]].The Lyons Press. Isbn 1558215751</ref> Hui en dia existixen [[electrodomèstic]]s específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: [[màquina panificadora]]. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol [[tenda|tenda d'alimentació]] i [[supermercat|grans superfícies]], el seu valor fa que es puguen calcular [[índex econòmic|índexs econòmics]] de referència com el [[IPC]] ('''I'''ndiex de '''P'''reus al '''C'''onsum), empleat pera determinar l'evolució del [[cost de vida]] en les [[nació|nacions]].

==Pa i religió==

==Pa i religió==

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", Madrid 1986, Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0

*Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", [[Madrit]] [[1986]], Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0

*Francisco Javier Alonso de la Paz, ''El libro del pan y de la leche''; Madrid 1999, Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0.

*Francisco Javier Alonso de la Paz, ''El libro del pan y de la leche''; [[Madrit]] [[1999]], Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0.

*Rick Curry, S.J., ''El pan de los jesuitas'', Madrid 2000, Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: ''The secret of Jesuit Breadmaking'', 1995).

*Rick Curry, S.J., ''El pan de los jesuitas'', [[Madrit]] [[2000]], Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: ''The secret of Jesuit Breadmaking'', [[1995]]).

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==