110 198
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de [[Valéncia]], junt en les [[Torres de Serrans]], obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del segle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.
La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de [[Valéncia]], junt en les [[Torres dels Serrans]], obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del [[segle XIX]], en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.
A partir del 1626 i fins al [[sigle XVIII]] es va estajar en el seu interior la presó de dones.
A partir del [[1626]] i fins al [[sigle XVIII]] es va estajar en el seu interior la presó de dones.
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixercit de [[Napoleó]].
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de [[Moncey]] i que va ser la primera derrota de l'eixercit de [[Napoleó]].
En [[1931]] van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
En [[1931]] van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part
Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el [[sigle XX]] no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original.
superior afegida en el sigle XX no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original.
== Arquitectura ==
== Arquitectura ==
El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i on van intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]].
El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i on van intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]].
A diferència de les hexagonals [[Torres de Serrans]], les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat pera dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de [[maçoneria]] de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.
A diferència de les hexagonals [[Torres dels Serrans]], les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat pera dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de [[maçoneria]] de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.
Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el sigle XX), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, a sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals pera llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.
Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el [[sigle XX]]), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, a sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals pera llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.
Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres només s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.
Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres només s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.
La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament oblíqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.
La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament oblíqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.
L'estil de les Torres de Quart, gòtic tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]].
L'estil de les Torres de Quart, [[gòtic]] tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]].