Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
43 bytes afegits ,  18:11 26 març 2010
sense resum d'edició
Llínea 17: Llínea 17:  
{{cita|'''S'ix pel pont que va fer Abd al-Aziz i no hi ha en al-Andalus més perfecte que ell'''.}}
 
{{cita|'''S'ix pel pont que va fer Abd al-Aziz i no hi ha en al-Andalus més perfecte que ell'''.}}
   −
En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el riu, el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].
+
En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el [[riu]], el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].
   −
El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es van establir en els seus voltants, actualment és, després del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de Valéncia. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   
+
El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es van establir en els seus voltants, actualment és, després del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   
   −
Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del Túria, pero fon la catastròfica del setembre de [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les Torres de Serrans quan complien la seua funció com a presons municipals.
+
Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del [[Túria]], pero fon la catastròfica del setembre de [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les [[Torres dels Serrans]] quan complien la seua funció com a presons municipals.
    
==Danys, destruccions i reconstruccions==
 
==Danys, destruccions i reconstruccions==
Llínea 33: Llínea 33:  
El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].  
 
El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].  
   −
Després ha resistit a moltes mes riuades al ritme de dos o tres cada sigle fins l'ultima del [[sigle XX]] que va propiciar la construcció del nou llit del Túria creuant l'horta sur de Valéncia.   
+
Després ha resistit a moltes mes riuades al ritme de dos o tres cada sigle fins l'ultima del [[sigle XX]] que va propiciar la construcció del nou llit del Túria creuant l'horta sur de [[Valéncia]].   
    
[[Image:Serrans.jpg|right|350px|thumb|<center>Torres dels Serrans</center>]]
 
[[Image:Serrans.jpg|right|350px|thumb|<center>Torres dels Serrans</center>]]
Llínea 42: Llínea 42:  
Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es van construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  
 
Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es van construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  
   −
En la seua entrada per les torres de Serrans, a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.
+
En la seua entrada per les Torres dels Serrans, a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.
    
==Casalicis==
 
==Casalicis==
   −
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a 1809 dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Cruz fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Església de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].  
+
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a [[1809]] dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Creu fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Església de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].  
    
En la seua base constava la inscripció següent:  
 
En la seua base constava la inscripció següent:  
Llínea 52: Llínea 52:  
{{cita|QVVM INGENS AC PENIS INCREBID. TURIAE INVDATIO ANTIQVM PONTEM EVERTISSET. HVNC E FUNDAMENT. EXTRVENDVUM CVRAVERVUNT OLF. A PROXITA EXCLERO. GALCERAN. CARROZIVS PARDVS EX EQVIT MICHAEL ROSIVS EX CIVIB. OPERIS MVRORVM CVRATORES. PROBANTIBVS G. PH. CRVUILLES F.EGIDIO. M. BOV. G. MARC. B.VERNEGAL M.BERENGARIO. VRBIS DEFENSOR. IVRAT HVMANAE SALVTIS AN. MDXXXVIII (Pare Teixidor)}}
 
{{cita|QVVM INGENS AC PENIS INCREBID. TURIAE INVDATIO ANTIQVM PONTEM EVERTISSET. HVNC E FUNDAMENT. EXTRVENDVUM CVRAVERVUNT OLF. A PROXITA EXCLERO. GALCERAN. CARROZIVS PARDVS EX EQVIT MICHAEL ROSIVS EX CIVIB. OPERIS MVRORVM CVRATORES. PROBANTIBVS G. PH. CRVUILLES F.EGIDIO. M. BOV. G. MARC. B.VERNEGAL M.BERENGARIO. VRBIS DEFENSOR. IVRAT HVMANAE SALVTIS AN. MDXXXVIII (Pare Teixidor)}}
   −
L'atre casalici fon colocat en [[1670]], representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: Sant Pere Pasqual, fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).
+
L'atre casalici fon colocat en [[1670]], representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: [[Sant Pere Pasqual]], fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).
   −
Les imàgens foren destruïdes i tirades al va riure en 1809, ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la Guerra de la Independència i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat van optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.  
+
Les imàgens foren destruïdes i tirades al riu en [[1809]], ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la [[Guerra de la Independència]] i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat van optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.  
    
==Llegendes==
 
==Llegendes==
Llínea 68: Llínea 68:  
==Floró en Mislata ==
 
==Floró en Mislata ==
   −
Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i Lo Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Torres de Quart|Porta de Quart]] o per la [[Torres de Serrans|Porta de Serrans]] i davall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un atre apòcrif.
+
Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de [[Valéncia]], dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i [[Lo Rat Penat]], es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Torres de Quart|Porta de Quart]] o per la [[Torres de Serrans|Porta de Serrans]] i davall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un atre apòcrif.
    
{{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}
 
{{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}
112 058

edicions

Menú de navegació