119 862
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 7:
Llínea 7: − +
sense resum d'edició
Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc després en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).
Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc després en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de [[1977]]]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]]'', l'instigació de la campanya [[anticatalanisme|anticatalanista]] coneguda com [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]]'', l'instigació de la campanya [[anticatalanisme|anticatalanista]] coneguda com [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.
En [[1981]] va deixar la direcció de la UCD a [[Valéncia]] com fruit de de les tensions generades pel dit enfrontament.
En [[1981]] va deixar la direcció de la UCD a [[Valéncia]] com fruit de de les tensions generades pel dit enfrontament.