78 813
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 213:
Llínea 213: − +
→Demografia
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].
D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].