Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Roiç_Corella.jpg|right|thumb|<center>Roiç de Corella</center>]] | | [[Image:Roiç_Corella.jpg|right|thumb|<center>Roiç de Corella</center>]] |
− | '''En Joan Roiç de Corella''' ([[Valéncia]], [[1435]] - [[1497]]) pertanygué ad una família noble, aristócrata. | + | '''En Joan Roiç de Corella''' ([[Valéncia]], [[1435]] - [[1497]]) pertanygué a una família noble valenciana. |
| | | |
| En l'any [[1445]] ajudà en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat de Valéncia]], lo que havia refundat la mateixa regina Maria. L'any següent el [[Papa]] Eugeni IV otorgà diverses gràcies espirituals als que colaboraren en les obres de refundació, '''Joan Roig de Corella''' estava entre ells. | | En l'any [[1445]] ajudà en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat de Valéncia]], lo que havia refundat la mateixa regina Maria. L'any següent el [[Papa]] Eugeni IV otorgà diverses gràcies espirituals als que colaboraren en les obres de refundació, '''Joan Roig de Corella''' estava entre ells. |
Llínea 6: |
Llínea 6: |
| '''Joan Roiç de Corella''' tenia parents entre els monges que convivien en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat]] junt a [[Sor Isabel de Villena]], per lo que és molt possible que entre abdós hagueren freqüents relacions personals. | | '''Joan Roiç de Corella''' tenia parents entre els monges que convivien en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat]] junt a [[Sor Isabel de Villena]], per lo que és molt possible que entre abdós hagueren freqüents relacions personals. |
| | | |
− | L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, [[El Parlament]], en casa de [[Berdaguer Mercader]], a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. En les reunions de [[El Parlament]], cada participant exponia una faula, [[Ovidi]] era l'escritor preferit de '''Joan Roiç de Corella''', el qual gustava escriure sobre l'[[amor]], pero sobre amors desgraciats, tortuosos, inclòs sobre les més diverses perversions. És més, arriba a imaginar amors entre els amants després de les seues morts. | + | L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, "El Parlament", en casa de [[Berdaguer Mercader]], a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. En les reunions de [[El Parlament]], cada participant exponia una faula, [[Ovidi]] era l'escritor preferit de '''Joan Roiç de Corella''', el qual gustava escriure sobre l'[[amor]], pero sobre amors desgraciats, tortuosos, inclòs sobre les més diverses perversions. És més, arriba a imaginar amors entre els amants després de les seues morts. |
| | | |
| L'obra de '''Joan Roiç de Corella''' comprén un gran número de gèneros. Escrigué en vers i en prosa. També hem de dir que escrigué originals i realisà traduccions, a més també escrigué obres profanes i religioses. | | L'obra de '''Joan Roiç de Corella''' comprén un gran número de gèneros. Escrigué en vers i en prosa. També hem de dir que escrigué originals i realisà traduccions, a més també escrigué obres profanes i religioses. |
| | | |
− | '''Joan Roiç de Corella''', traduí "Vida de Jesuchrist" de [[Ludolf de Sajónia]], [[1486]], traduïda de llatí en [[Llengua Valenciana|valenciana llengua]]. | + | '''Joan Roiç de Corella''', traduí "Vida de Jesuchrist" de [[Ludolf de Sajónia]], [[1486]], traduïda de llatí en [[Llengua Valenciana|Valenciana Llengua]]. |
| | | |
| La seua obra en vers consta de dèneu poemes tres dels quals són religiosos, i setze profans. En quant a la seua obra en prosa, ademés de les traduccions del Psalteri i de la Vita Christi de [[Ludolf de Sajónia]], trobem composicions narratives breus, que també poden separar-se en profanes i religioses. Dins de les proses hi ha mitològiques i hagiogràfiques. | | La seua obra en vers consta de dèneu poemes tres dels quals són religiosos, i setze profans. En quant a la seua obra en prosa, ademés de les traduccions del Psalteri i de la Vita Christi de [[Ludolf de Sajónia]], trobem composicions narratives breus, que també poden separar-se en profanes i religioses. Dins de les proses hi ha mitològiques i hagiogràfiques. |
| | | |
− | La seua prosa era elegant i els seus poemes versaven sobre temes Marians. | + | La seua prosa era elegant i els seus poemes versaven sobre temes Marians. En diverses obres seues posa a la dona com protagonista en un primer pla. L'obra de Roiç de Corella s'ha considerat molt a sovint com el colofó de l'esplendor de la [[Lliteratura Valenciana|lliteratura valenciana]] en el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'Or]]. |
− | En diverses obres seues posa a la dona com protagonista en un primer pla. | |
− | L'obra de Roiç de Corella s'ha considerat molt a sovint com el colofó de l'esplendor de la [[Lliteratura Valenciana|lliteratura valenciana]] en el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'Or]]. | |
| | | |
| [[Pasqual Boronat]], baix el seudònim de ''[[Pasqual Boronat|L. d'Ontalville]]'', en els texts dirigits a [[Menéndez i Pelayo]], coloca a Roiç de Corella a l'altura d'[[Ausias March]] i [[Jaume Roig]], i fa menció de les seues obres inèdites de Corella llegides en el [[Cançoner de Mayans]]: «lo desconegut de Corella és indubtablement millor que lo publicat» | | [[Pasqual Boronat]], baix el seudònim de ''[[Pasqual Boronat|L. d'Ontalville]]'', en els texts dirigits a [[Menéndez i Pelayo]], coloca a Roiç de Corella a l'altura d'[[Ausias March]] i [[Jaume Roig]], i fa menció de les seues obres inèdites de Corella llegides en el [[Cançoner de Mayans]]: «lo desconegut de Corella és indubtablement millor que lo publicat» |