Canvis

'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia|historiogràfic]] utilisat com a mínimum des del segle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[edat mijana]], centrat a la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. Al món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec medieval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.

'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del segle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec medieval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.

L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', al [[Bòsfor]]. Al segle VII, sota el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com la llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[segle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.

Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Tot i que la seua influència a l'Àfrica del Nord i l'Orient Pròxim havia entrat en declivi com a resultat d'estes conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'Europa en termes econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment sota la dinasta Comnè al [[segle XII]], l'imperi caigué en un llarc declivi durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] al [[segle XV]].

Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Tot i que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en tèrmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[segle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[segle XV]].

L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una moneda estable en or a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i els costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures.

L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures.

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

[[Categoria:Imperi Bizantí| ]]

[[Categoria:Imperi Bizantí| ]]