Canvis

|internacional    = |        = |

|internacional    = |        = |

}}

}}

'''Derecha Regional Valenciana''' (DRV) en la [[provincia de Valéncia]], i (en un clar eixercici de divisionisme provincià) '''Derecha Regional Agraria''' en [[Alacant]] i [[Castelló]], fon un [[partit polític]] d'àmbit [[Comunitat Valenciana|valencià]] fundat en [[Valéncia]] en [[1930]]. Estigué actiu durant la [[Segona República Espanyola]], aglutinant als sectors conservadors de la burguesia agrària valenciana i chicotets i mijans propietaris de les comarques del nort i centre de la [[Comunitat Valenciana]], mentres que en les comarques del sur, més industrialisades la seua força era menor. El seu portaveu era el ''[[Diario de Valencia]] '' i entre els seus dirigents van destacar [[Lluís Lúcia Lúcia]], l'empresari de la seda [[José Duato Chapa]], el fundador del ''Diario de Valencia'' [[Manuel Simó]] (antic dirigent de [[Comunió Tradicionalista]]) i [[Ignacio Villalonga]], president de la Cambra de Comerç i Indústria de Valéncia. Lucía era el líder del sector reformiste d'inspiració social-cristiana, enfrontat a sovint en el sector majoritari, més conservador. Els seus principis van ser esbossats en el llibre de Luis Lucía ''En estes hores de transició'', publicat al giner de 1930.  

'''Derecha Regional Valenciana''' (DRV) en la [[provincia de Valéncia]], i (en un clar eixercici de divisionisme provincià) '''Derecha Regional Agraria''' en [[Alacant]] i [[Castelló]], fon un [[partit polític]] d'àmbit [[Comunitat Valenciana|valencià]] fundat en [[Valéncia]] en [[1930]]. Estigué actiu durant la [[Segona República Espanyola]], aglutinant als sectors conservadors de la burguesia agrària valenciana i chicotets i mijans propietaris de les comarques del nort i centre de la [[Comunitat Valenciana]], mentres que en les comarques del sur, més industrialisades la seua força era menor. El seu portaveu era el ''[[Diario de Valencia]] '' i entre els seus dirigents varen destacar [[Lluís Lúcia Lúcia]], l'empresari de la seda [[José Duato Chapa]], el fundador del ''Diario de Valencia'' [[Manuel Simó]] (antic dirigent de [[Comunió Tradicionalista]]) i [[Ignacio Villalonga]], president de la Cambra de Comerç i Indústria de Valéncia. Lucía era el líder del sector reformiste d'inspiració social-cristiana, enfrontat a sovint en el sector majoritari, més conservador. Els seus principis varen ser esbossats en el llibre de Luis Lucía ''En estes hores de transició'', publicat al giner de 1930.  

Els seus creadors eren antics militants del [[tradicionalisme]], contraris al [[jaumisme]] (el sector agrupat entorn del pretenent [[Jaime de Borbón i Borbón-Parma]], i pronte va atraure als sectors agraristes d'[[Alzira]]. Ideològicament estava molt pròxim a [[José María Gil-Robles]], també defensor del [[accidentalisme]] de les formes de govern; el fet que no mostraren un compromís explícit en la República els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres.

Els seus creadors eren antics militants del [[tradicionalisme]], contraris al [[jaumisme]] (el sector agrupat entorn del pretenent [[Jaime de Borbón i Borbón-Parma]], i pronte va atraure als sectors agraristes d'[[Alzira]]. Ideològicament estava molt pròxim a [[José María Gil-Robles]], també defensor del [[accidentalisme]] de les formes de govern; el fet que no mostraren un compromís explícit en la República els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres.

En les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals de 1931]] va disputar l'electorat al [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA) de [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] en les comarques valencianes del centre i nort, i es van opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de 1931. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició [[CEDA]]. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.<ref>[[Alfons Cucó]], ''Lluita per l'Estatut 1931-1939'' dins ''Autonomies: un sigle en lluita'', [[Història 16]] Extra V, abril de 1978.</ref>

En les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals de 1931]] va disputar l'electorat al [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA) de [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]] en les comarques valencianes del centre i nort, i es varen opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de 1931. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició [[CEDA]]. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.<ref>[[Alfons Cucó]], ''Lluita per l'Estatut 1931-1939'' dins ''Autonomies: un sigle en lluita'', [[Història 16]] Extra V, abril de 1978.</ref>

[[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|[[Luis Lucía Lucía]], líder i fundador de la Dreta Regional Valenciana, en els anys 30.]]

[[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|[[Luis Lucía Lucía]], líder i fundador de la Dreta Regional Valenciana, en els anys 30.]]

En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es presentà com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, obtenint dos escans en Castelló, un en Valéncia capital, tres en Valéncia provincia, i tres en Alacant; entre ells Lucía i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'[[Ajuntament de Valéncia]].

En les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]] es presentà com a part de la [[CEDA]], sent, junt en [[Acción Popular (Espanya)|Acción Popular]] el seu component més important, obtenint dos escans en Castelló, un en Valéncia capital, tres en Valéncia provincia, i tres en Alacant; entre ells Lucía i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'[[Ajuntament de Valéncia]].

Després de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'11 de juliol del 1936 la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells van ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]. Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en Luis Lucía, que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Després del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada.

Després de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'11 de juliol del 1936 la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]. Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en Luis Lucía, que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Després del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada.

==Referencies==

==Referencies==