Canvis

L'[[imperi romà]], al llarc del [[segle V]] d.C., començà a descompondre's, i també la unitat que representava el [[llatí]], i este fet donà pas al naiximent de les [[llengües romàniques]], algunes de les quals són: el [[portugués]], el [[castellà]], el [[català]], l'[[occità]], el [[francés]], el [[Llengua sarda|sart]], l'[[italià]], el [[rumà]], el [[baleà]] i el [[valencià]]. El conjunt d'estes llengües, o el lloc on es parlen, és el que es coneix com a [[Romania]]. La [[Romania]] es dividix endos blocs: 1) l'oriental ([[italià]] i [[rumà]]) i 2) l'occidental ([[portugués]], [[castellà]], [[català]], [[occità]], [[francés]], [[Llengua sarda|sart]] i [[reto-romànic]]).

L'[[imperi romà]], al llarc del [[segle V]] d.C., començà a descompondre's, i també la unitat que representava el [[llatí]], i este fet donà pas al naiximent de les [[llengües romàniques]], algunes de les quals són: el [[portugués]], el [[castellà]], el [[català]], l'[[occità]], el [[francés]], el [[Llengua sarda|sart]], l'[[italià]], el [[rumà]], el [[baleà]] i el [[valencià]]. El conjunt d'estes llengües, o el lloc on es parlen, és el que es coneix com a [[Romania]]. La [[Romania]] es dividix endos blocs: 1) l'oriental ([[italià]] i [[rumà]]) i 2) l'occidental ([[portugués]], [[castellà]], [[català]], [[occità]], [[francés]], [[Llengua sarda|sart]] i [[reto-romànic]]).

=== Periode visigot ===

=== Periodo visigot ===

Durant el periode visigot (segles VI fins al VIII), apareix en Valéncia l'Escola Monastica Valenciana, que serà coneguta pels seus escrit apologetics, redactats en llatí visigotic. On pot mencionar els prestams llingüstics d'orige germànic que encara perduren en el valencià como son bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa aixina com alguns toponism Carlet, Godella, Oliva, Relley, Tous, etc<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llatí visigotic valencià]</ref>.

Durant el periodo visigot (segles VI fins al VIII), apareix en Valéncia l'Escola Monastica Valenciana, que serà coneguta pels seus escrit apologetics, redactats en llatí visigotic. On pot mencionar els prestams llingüstics d'orige germànic que encara perduren en el valencià como son bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa aixina com alguns toponism Carlet, Godella, Oliva, Relley, Tous, etc<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llatí visigotic valencià]</ref>.

Mentres que el llatí cult queda per als monasteris, el poble comença a parlar  una llengua que evoluirà del llatí vulgar visigot a la parla romanç valenciana <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mosarap-valenciana prejaimina]</ref>

Mentres que el llatí cult queda per als monasteris, el poble comença a parlar  una llengua que evoluirà del llatí vulgar visigot a la parla romanç valenciana <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mosarap-valenciana prejaimina]</ref>