Canvis

*'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.

*'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.

[[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]]

[[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]]

En el [[segle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles.

En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles.

Fins als anys 20 del [[segle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de [[Alboraya]], d'on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant.

 

L'edifici actual de l'ermita data del [[segle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina van ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual van cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de fusta policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pius Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[segle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any.

Fins als anys 20 del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de [[Alboraya]], d'a on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant.

Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a la invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua seu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat benetXVI.

L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina varen ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual varen cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pius Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[segle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any.

 

Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a la invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua seu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat Benet XVI.

===Monumentos Civiles===

===Monumentos Civiles===

[[Imatge:Tavernes Blanques L'Altruista.JPG|left|thumb|160px|<center>La Altruista.</center>]]

[[Imatge:Tavernes Blanques L'Altruista.JPG|left|thumb|160px|<center>La Altruista.</center>]]

*'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] va quedar configurada com a societat cultural i recreativa; és a dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista se va fundar com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de tots els corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres va ser l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal.  

*'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] va quedar configurada com a societat cultural i recreativa; és dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista se va fundar com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de totes les corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres va ser l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal.  

Després de la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local va ser destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'església parroquial. Després va ser cedida a la [[Falange Espanyola|Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]] com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat inclús la interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de la [[Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques]] va dispondre d'un auditori propi en [[1972]].

Posteriorment a la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local va ser destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'iglésia parroquial. Més tart va ser cedida a la [[Falange Espanyola|Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]] com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat inclús la interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de la [[Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques]] va dispondre d'un auditori propi en [[1972]].

Enderrocada en 2010.

Va ser enderrocada en l'any [[2010]].

==Personalitats==

==Personalitats==