Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − +
sense resum d'edició
La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.|3000]] i [[1450 a. C.|1450 a. C.]]
La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.|3000]] i [[1450 a. C.|1450 a. C.]]
El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical *Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>
El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>
No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>
No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>