Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
13 bytes eliminats ,  15:31 12 set 2016
Llínea 65: Llínea 65:     
== Historia ==
 
== Historia ==
El territori de la moderna Eslovàquia va ser ocupat pels [[celtes]] al voltant del [[450 a. C.|450 a. C.]], els qui varen construir ''[[oppidum|oppida]]'' en [[Bratislava]] i [[Liptov]]. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre varis assentaments sobre el [[Danubi]]. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne [[bàrbar]] de [[Vannius]], fundat pel [[Pobles germànics|poble germànic]] dels [[quades]].
+
El territori de la moderna Eslovàquia va ser ocupat pels [[celtes]] al voltant del [[450 a. C.|450 a. C.]], els qui varen construir ''oppida'' en [[Bratislava]] i [[Liptov]]. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre varis assentaments sobre el [[Danubi]]. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne [[bàrbar]] de [[Vannius]], fundat pel [[Pobles germànics|poble germànic]] dels [[quades]].
   −
Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] va fer consagrar en l'any 828 la primera iglésia [[cristiana]] en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí [[Moravia]], el principat va formar el núcleu del [[Gran Moravia|Imperi de la Gran Moravia]]. El seu moment de major apogeu va ser l'arribada dels sants [[Ciril i Metodi]] en el 863, durant el regnat del príncip [[Ratislav I|Rastislav]], i l'expansió territorial durant el regnat del rei [[Svatopluk I|Svätopluk]].  
+
Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] va fer consagrar en l'any 828 la primera iglésia [[cristiana]] en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí [[Moravia]], el principat va formar el núcleu del [[Gran Moravia|Imperi de la Gran Moravia]]. El seu moment de major apogeu va ser l'arribada dels sants [[Ciril i Metodi]] en el 863, durant el regnat del príncip [[Ratislav I|Rastislav]], i l'expansió territorial durant el regnat del rei [[Svatopluk I|Svätopluk]].
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
6408

edicions

Menú de navegació