Canvis

19 bytes eliminats ,  10:48 19 jul 2017
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{En desenroll}}
 
{{En desenroll}}
   −
La '''competència perfecta''' és la situació d'un [[mercat]] on les [[empresa]]s carixen de poder per a manipular el [[preu]] (preu-*aceptantes), i es dona una @maximización del benestar. Açò resulta en una situació ideal dels mercats de [[ben econòmic|bens]] i [[Servici (economia)|servicis]], on l'interacció de la [[oferta i demanda]] determina el preu. En un mercat de competència perfecta existixen gran cantitat de compradors ([[Demanda (economia)|demanda]]) i de venedors ([[oferta]]), de manera que cap comprador o venedor individual eixercix influència decisiva sobre el preu.
+
La '''competència perfecta''' és la situació d'un [[mercat]] on les [[empresa]]s carixen de poder per a manipular el [[preu]] (preu-aceptants), i es dona una maximisació del benestar. Açò resulta en una situació ideal dels mercats de [[ben econòmic|bens]] i [[Servici (economia)|servicis]], on l'interacció de la [[oferta i demanda]] determina el preu. En un mercat de competència perfecta existixen gran cantitat de compradors ([[Demanda (economia)|demanda]]) i de venedors ([[oferta]]), de manera que cap comprador o venedor individual eixercix influència decisiva sobre el preu.
    
== Condicions teòriques ==
 
== Condicions teòriques ==
Llínea 25: Llínea 25:  
L'Equilibri de mercat en competència perfecta, és entés com el preu que iguala la cantitat demandada en l'oferida, és dir el punt on l'oferta i la demanda són exactament iguals; Ara be, Existixen diferents determinis per a definir l'equilibri. El "molt curt determini" per dir-ho aixina, implica que els factors utilisats en la producció és dir, terra, treball i capital són constants i la producció no es pot alterar junt en el número de productors en l'indústria. Aixina mateix el curt determini diferix únicament que el factor treballe és variable i la producció podria alterar-se.
 
L'Equilibri de mercat en competència perfecta, és entés com el preu que iguala la cantitat demandada en l'oferida, és dir el punt on l'oferta i la demanda són exactament iguals; Ara be, Existixen diferents determinis per a definir l'equilibri. El "molt curt determini" per dir-ho aixina, implica que els factors utilisats en la producció és dir, terra, treball i capital són constants i la producció no es pot alterar junt en el número de productors en l'indústria. Aixina mateix el curt determini diferix únicament que el factor treballe és variable i la producció podria alterar-se.
   −
D'acort en *Kreps (1990),<*ref>*Kreps David (1990), "A *course *in *microeconomic *theory", *Princeton *university *press</*ref> el mijà determini implica la possibilitat que els productors d'una indústria puguen *reasignar els factors productius, és dir puguen realisar canvis en les cantitats utilisades de cada factor, i el número de firmes és constant. Per últim el llarc determini, implica no solament que els factors puguen ser *reasignados lliurement, sino que el número de firmes o productors en l'indústria és variable, en la qual cosa, en el llarc determini, cap empresa nova té cabuda en el mercat, i les ya existents tenen suficients beneficis per a seguir en ell.
+
D'acort en Kreps (1990),<ref>Kreps David (1990), "A course in microeconomic theory", Princeton university press</ref> el mijà determini implica la possibilitat que els productors d'una indústria puguen reasignar els factors productius, és dir puguen realisar canvis en les cantitats utilisades de cada factor, i el número de firmes és constant. Per últim el llarc determini, implica no solament que els factors puguen ser reasignats lliurement, sino que el número de firmes o productors en l'indústria és variable, en la qual cosa, en el llarc determini, cap empresa nova té cabuda en el mercat, i les ya existents tenen suficients beneficis per a seguir en ell.
   −
Este últim resultat de l'equilibri en el llarc determini és molt rellevant per a l'anàlisis econòmic en general. En existir lliure competència i lliure entrada de firmes, el preu d'un artícul en competència perfecta és igual al mínim cost possible que un artícul pot ser produït, de manera tal que els beneficis de les firmes seran iguals a zero, els beneficis normals o iguals a zero són aquells que cobrixen tots els costs incloent el cost d'oportunitat del capital. (Joan *robinson els crida "beneficis normals"). Aixina si una indústria presenta beneficis majors a zero, açò incentivarà a noves firmes a entrar en eixa indústria ocasionant que el preu es reduïxca cap al seu nivell de llarc determini, reduint al mateix temps els beneficis a zero.
+
Este últim resultat de l'equilibri en el llarc determini és molt rellevant per a l'anàlisis econòmic en general. En existir lliure competència i lliure entrada de firmes, el preu d'un artícul en competència perfecta és igual al mínim cost possible que un artícul pot ser produït, de manera tal que els beneficis de les firmes seran iguals a zero, els beneficis normals o iguals a zero són aquells que cobrixen tots els costs incloent el cost d'oportunitat del capital. (Joan Robinson els crida "beneficis normals"). Aixina si una indústria presenta beneficis majors a zero, açò incentivarà a noves firmes a entrar en eixa indústria ocasionant que el preu es reduïxca cap al seu nivell de llarc determini, reduint al mateix temps els beneficis a zero.
    
Existixen dos punts de vista per a vore l'economia, el [[economia ortodoxa|ortodox]] i el [[economia heterodoxa|heterodox]]. L'economia perfecta està lligada al punt de vista ortodox, no obstant l'economia ortodoxa es relaciona en general en el cos teòric Neoclàssic, junt en la conseqüent formalisació matemàtica.
 
Existixen dos punts de vista per a vore l'economia, el [[economia ortodoxa|ortodox]] i el [[economia heterodoxa|heterodox]]. L'economia perfecta està lligada al punt de vista ortodox, no obstant l'economia ortodoxa es relaciona en general en el cos teòric Neoclàssic, junt en la conseqüent formalisació matemàtica.
2744

edicions